O el nombre d'activistes assassinats va arribar als 200 l'any passat, contra el rècord de 227 l'any 2020, amb atacs que es van produir en el context d'"una gamma més àmplia d'amenaces" contra els ecologistes, que són objectius de governs, empreses i altres actors no estatals, destaca l'informe.
PUBLICITAT
"Més del 75% dels atacs registrats es van produir a Amèrica Llatina", informa Global Witness al document.
O Mèxic va ser el país amb més assassinats, amb 54 morts d'ecologistes el 2021, 30 més que l'any anterior.
"Més del 40% dels assassinats eren indígenes i més d'un terç del total van ser desaparicions forçades, incloent almenys vuit membres de la comunitat yaqui", establerta al nord del país, assegura el document.
PUBLICITAT
L'any 2021 és el tercer any consecutiu que Global Witness registra un augment d'atacs letals a Mèxic. Dos terços dels atacs estan relacionats amb la terra i la mineria.
“Gairebé dos terços dels assassinats es van concentrar als estats d'Oaxaca (sud) i Sonora (nord), ambdós amb importants inversions mineres”, destaca l'organització.
"Ens sentim abandonats"
La comunitat indígena d'Ayotitlán Jalisco (oest) va ser una de les més afectades per la seva defensa contra la mina Peña Colorada, que extreu ferro i altres minerals.
PUBLICITAT
Un dels seus líders, José Santos Isaac Chávez, opositor declarat de la mina, va ser assassinat l'abril de 2021 mentre es presentava com a comissari Ejidal, responsable de l'administració indígena.
Altres residents de la comunitat van ser assassinats, amenaçats i perseguits, inclòs Rogelio Ramos, de 17 anys, fill de l'activista José Santos Rosales.
“Les mines destrueixen i contaminen el medi ambient. Demano a les autoritats que facin justícia i castiguin els responsables, que tinguin presència permanent a la comunitat”, va dir per telèfon a l'AFP Rosales, el germà de la qual va desaparèixer l'any 1993.
PUBLICITAT
En els últims 10 anys, Mèxic s'ha convertit en "un dels llocs més perillosos per als defensors de la terra i el medi ambient", amb 154 assassinats documentats durant el període, adverteix Global Witness.
La majoria de morts (131) es van produir entre el 2017 i el 2021.
Colòmbia i Brasil van ocupar el segon i tercer lloc en nombre d'ecologistes assassinats l'any passat.
PUBLICITAT
Colòmbia va registrar 33 assassinats l'any passat, una caiguda significativa en comparació amb les 65 morts del 2020.
El Brasil va registrar 26 assassinats d'ecologistes el 2021, sis més que el 2020.
Brasil, Mèxic i Colòmbia van ser responsables de més de la meitat dels atacs contra ecologistes l'any passat, segons l'ONG.
Dels delictes que estaven relacionats amb un sector concret, l'organització indica que més d'un 25% estaven vinculats a l'explotació de recursos (forestal, miner o agroindustrial), a més de centrals hidroelèctriques i altres obres d'infraestructures.
La xifra, però, pot ser més alta perquè sovint no s'investiguen ni informen adequadament els motius dels atacs contra els ecologistes.
Pobles indígenes i dones
La mineria va ser el sector més vinculat als assassinats del 2021, amb 27 casos, 15 d'ells a Mèxic, sis a les Filipines, quatre a Veneçuela, un a Nicaragua i un a l'Equador, segons Global Witness.
L'ONG també va advertir de "nombre desproporcionat d'atacs contra els pobles indígenes“, amb més del 40% dels atacs dirigits a aquest col·lectiu, tot i que només representen el 5% de la població mundial.
Global Witness va registrar 12 assassinats massius el 2021, inclosos tres a l'Índia i quatre a Mèxic, i va destacar que un de cada 10 activistes assassinats eren dones, gairebé dos terços d'ells indígenes.
L'organització recomana "actuacions urgents” de governs i empreses per aturar la violència i la criminalització dels activistes, com ara l'aprovació de lleis que els protegeixen i l'ampliació dels seus drets, a més de polítiques corporatives que “identifiquin, prevenguin i mitiguin” qualsevol dany contra aquestes persones i els espais que defensen.
(Amb AFP)
Llegiu també:
