La primera volta de les eleccions als estats amazònics va mostrar una clara preferència entre els votants pels polítics associats a l'explotació econòmica de la regió, i contraris a la repressió contra delictes mediambientals, com la mineria. Això passa perquè a les capitals amazòniques predomina una mentalitat que “les lleis ambientals, així com la demarcació de les terres indígenes, impedeixen la prosperitat”, explica Lourival Sant'Anna.
PUBLICITAT
Tanmateix, les dades mostren exactament el contrari: a aixecament de l'Institut Socioambiental, dedicat específicament a la mineria il·legal, deixa clar que els municipis amazònics on existeix aquesta explotació de minerals depredadors són encara més pobres que la mitjana de la regió, que al seu torn és més pobre que la mitjana del Brasil.
El regle utilitzat és el Índex de progrés social (IPS), un indicador internacional que combina tres mètriques: “necessitats bàsiques de supervivència”, “fonaments de benestar” i “oportunitats”. Per mesurar aquests aspectes, utilitza indicadors socials i ambientals i enquestes de percepció.
L'IPS mitjà dels municipis amazònics afectats per la mineria és de 52,4; la mitjana de l'Amazones, 54,5; la mitjana nacional, 63,3.
PUBLICITAT
La contaminació de l'aigua, el sòl i, per tant, els aliments, la desforestació, la transmissió de malalties, l'alcoholisme, el narcotràfic, la prostitució menor, la delinqüència i la violència pròpies de les zones mineres ja serien un preu massa alt per pagar una suposada prosperitat material. Però aquesta prosperitat no existeix.
"El fet que la població de l'Amazònia sigui més pobre que la mitjana brasilera és una prova que no sabem com generar riquesa adequadament en aquesta regió que és més rica en recursos naturals del país".
Vegeu també el tercer episodi de la sèrie sobre cultura indígena amb les germanes indígenes Watatakalu i Ana Terra Yawalapiti, de Xingu:
PUBLICITAT
🌳 Altres moments destacats de la setmana:
- Fons perdut: Els projectes de set organitzacions indígenes i indígenes aprovades per rebre suport del Fons Amazones/BNDES es van cancel·lar per manca d'aprovació de la National Indian Foundation (Funai). Les organitzacions fa deu mesos que esperen el document requerit pel financer. Durant aquest període, hi va haver 211 tràmits burocràtics entre diferents zones de Funai. Els projectes, per un valor total de R$ 1,5 milions, van ser seleccionats pel Fons per a la Promoció de Paisatges Productius Ecosocials (PPP-ECOS), gestionat per l'Institut de la Societat, la Població i la Natura (ISPN). La informació és de l'ISPN.
- Mig mil milions d'arbres: La setmana passada es va superar la marca dels 500 milions d'arbres talats a l'Amazònia el 2022. A finals de divendres a la tarda eren 509 milions, segons la plataforma PlenaMata, una associació entre Natura, MapBiomas, InfoAmazonia i hacklab.
- 1 milions de nens: Els efectes del canvi climàtic amenacen 1 milions de nens, i el nivell de vida global dels nens de tot el món s'ha estancat durant l'última dècada. La conclusió és de Índex KidsRights, que mesura el respecte als drets dels infants.
No us oblideu de llegir el Carta de la Terra completa!
