L'informe Border in Crisis: an Assessment of the Migration Situation in Roraima, realitzat entre el 29 de gener i el 4 de febrer d'enguany, ha estat elaborat pel Centre d'Estudis de Recerca en Dret Internacional d'Uerj (Nepedi-Uerj) en col·laboració amb la Universitat Federal. de Roraima (UFRR).
PUBLICITAT
Segons el coordinador de Nepedi, Raphael Carvalho de Vasconcelos, l'estudi és un avís sobre l'emergència humanitària provocada pel flux migratori permanent a la frontera.
"Les notes pretenen alertar les autoritats brasileres i la societat civil en general sobre les necessitats que sorgeixen de la resiliència del flux de persones desplaçades en aquesta regió del país, senyalant que es tracta d'una calamitat paral·lela i que coexisteix amb la crisi yanomami que no relativitzar-se o passar a un nivell secundari”, va dir el professor de Dret Internacional Públic de la Uerj.
Segons l'investigador, hi ha problemes d'emergència que requereixen una acció immediata de l'Estat brasiler. "Aquest informe no té cap biaix crític. Es tracta d'un document descriptiu que vol contribuir a afrontar els reptes que té el nou govern”.
PUBLICITAT
Les dades sobre l'arribada d'aquests estrangers al Brasil es van recollir a les ciutats de Pacaraima, Cantá i Boa Vista, a Roraima, i a Santa Elena de Uairén, a Veneçuela. Es van recollir informes d'autoritats brasileres, agents humanitaris, membres de la societat civil, empleats d'organitzacions internacionals, migrants i sol·licitants d'asil.
Segons Vasconcelos, entre els temes d'emergència hi ha el tema de la interiorització dels veneçolans, amb especial atenció als pobles indígenes que provenen de Veneçuela.
“Perquè aquesta interiorització podria representar un risc molt gran que Brasil cometi algun tipus de violació dels drets humans. Afavorint la interiorització d'una ètnia, podem contribuir a que entri en un procés d'extinció i això es pot fer de manera sistemàtica no intencionada”, ha valorat.
PUBLICITAT
Un altre punt urgent destacat pel professor és el tema de la comunicació d'informació sobre els antecedents penals de Veneçuela amb el Brasil.
“En aquests moments, no tenim control a la frontera de persones que són sol·licitants d'asil o migrants que, de fet, poden estar fugint d'una situació criminal a Veneçuela. Aquest control s'ha de dur a terme en el marc d'una reconstrucció de la relació diplomàtica del Brasil amb Veneçuela".
A partir d'aquesta informació, l'informe proposa una sèrie d'actuacions per a una acollida més adequada, amb polítiques públiques alineades amb el dret internacional amb èmfasi en els drets humans.
PUBLICITAT
Immigrants veneçolans
Les dones i nenes veneçolanes que van emigrar al Brasil fan poc ús dels mètodes anticonceptius, tenen molts fills i van venir a la recerca de serveis sanitaris, una motivació per emigrar que només és superada per la fam. Al voltant del 10% d'elles van arribar al Brasil embarassades.
La informació prové de la investigació de l'Escola Nacional de Salut Pública (Ensp/Fiocruz) i la Universitat Federal de Maranhão (UFMA), coordinada per la Universitat de Southampton, a Anglaterra.
En total, 2.012 migrants d'entre 15 i 49 anys que van arribar al Brasil entre el 2018 i el 2021 van ser entrevistats a Manaus (AM) i Boa Vista (RR). Els entrevistadors també eren veneçolans.
PUBLICITAT
Segons Fiocruz, la separació de mares i fills és una de les dades vinculades a la salut dels migrants que més preocupa. L'estudi mostra que al voltant del 25% de les mares veneçolanes van deixar almenys un fill al seu país d'origen i van ser elles les que van denunciar un pitjor estat de salut, així com les que van patir algun tipus de violència de camí al Brasil.
(Font: Agência Brasil)
Veja também:
