El president ucraïnès, Volodimir Zelensky, va homenatjar en un vídeo "totes les dones que treballen, ensenyen, estudien, salven, cuiden i lluiten" pel país, així com les que "sacrificaven la vida" des que va començar la invasió fa un any.
PUBLICITAT
El president rus, en canvi, Vladímir Putin,, va enviar un missatge a les dones que "completen el seu deure" al servei de la nació.
Les dones són les primeres víctimes de les guerres i estan infrarepresentades a les taules de negociació, van informar representants oficials al Consell de Seguretat de les Nacions Unides aquest dimarts (7).
Els actes en aquest Març 8 se celebrarà a diverses ciutats, des de Madrid, que sol reunir una marea morada gegantina, fins a São Paulo, passant també per Kabul, on es van manifestar una vintena de dones, van assenyalar periodistes de l'AFP.
PUBLICITAT
Des que van tornar al poder l'agost de 2021, els talibans han multiplicat les restriccions a les dones, a les quals se'ls ha prohibit la universitat i no poden accedir a l'educació secundària.
"L'Afganistan sota el domini taliban segueix sent el país més repressiu del món pel que fa als drets de les dones", va denunciar Roza Otunbayeva, directora de la missió d'assistència de l'ONU en aquest país asiàtic.
Al Pakistan, un país conservador i patriarcal, milers de dones van sortir al carrer, malgrat els intents de les autoritats de diverses ciutats per aturar les marxes.
PUBLICITAT
“Ja no romandrem en silenci. És el nostre dia, és el nostre moment”, va dir Rabail Akhtar, una professora que es va unir a les 2.000 dones que van protestar a Lahore.
Dret a l'avortament
"Els avenços fets durant dècades s'estan evaporant davant els nostres ulls", va advertir dilluns el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres. "Al ritme actual, ONU Dones calcula que caldrà 300 anys" per aconseguir la igualtat entre homes i dones, va afegir.
En un gest simbòlic la vigília del 8 de març, la Unió Europea (UE) va adoptar sancions contra nou funcionaris i tres entitats oficials de sis països, entre ells l'Afganistan, Rússia i Sudan del Sud, per casos de violència sexual i abusos contra les dones.
PUBLICITAT
A Europa s'esperen manifestacions a diversos països. A França, es van convocar marxes per la "igualtat en el treball i la vida" a unes 150 ciutats.
Un altre tema central de les protestes serà el defensant el dret a l'avortament, afeblida als Estats Units per la decisió del Tribunal Suprem del juny d'anul·lar la sentència de 1973 que garantia l'accés a nivell federal.
A Europa, aquest dret també s'ha debilitat a Hongria i Polònia.
PUBLICITAT
“Lluitem contra un patriarcat (…) que disputa fins a mort els nostres drets –com l'avortament– que vam guanyar lluitant”, afirma el manifest de la marxa que es farà a Madrid.
Manifestacions a Amèrica Llatina
Al Brasil, actes a São Paulo i Rio de Janeiro denunciaran la “retallades en les polítiques de protecció de les dones" i la "creixement vertiginós del masclisme i la misogínia” durant el mandat de la dreta Jair Bolsonaro (2019-2022), va dir Junéia Batista, de la Central Única dos Trabalhadores (CUT).
Sota els lemes "No un altre assassinat!" i “Contra la violència masclista i el treball precari!”, col·lectius feministes van convocar marxes a les principals ciutats de Mèxic, on l'any 2022 es van produir 969 feminicidis, segons dades oficials.
També a Colòmbia, organitzacions de dones van convocar manifestacions a Bogotà, Medellín, Cali i altres ciutats per reclamar mesures contra l'augment dels feminicidis, que van passar de 182 el 2020 a 614 l'any passat.
A Veneçuela, sindicats i federacions van convocar una manifestació a Caracas per reclamar la garantia dels seus drets, vulnerats pels baixos salaris, els abusos i la "creixent feminització de la pobresa".
Sense permís de les autoritats per manifestar-se lliurement, les organitzacions feministes independents de Cuba van demanar una "marxa virtual" a les xarxes socials per conscienciar sobre la violència masclista i el feminicidi.
(amb AFP)
Llegiu també: