Crèdits d'imatge: Marcelo Camargo/Agência Brasil

L'operació contra els empresaris de Bolsonaro va ser un abús de poder?

L'execució de vuit ordres de recerca i captura a les adreces d'empresaris acusats de compartir missatges d'estafa per WhatsApp, dimarts (23), va generar una sèrie de debats sobre quin és el límit entre la llibertat d'expressió i la condonació de la delinqüència. O Curto Notícies t'ho explica.

Com que el motiu de la base jurídica subjacent a la investigació segueix en secret, advocats i juristes sentit pel diari O Estado de S. Paulo estaven dividits sobre les possibles denúncies d'irregularitats comeses per Alexandre de Moraes, ministre del Tribunal Suprem federal.

PUBLICITAT

“Els missatges coneguts fins ara justifiquen la investigació, no les cerques. L'anàlisi tècnica del cas depèn del que consta en la sol·licitud formulada per l'autoritat policial al Jutjat. Cal conèixer quins fets va indicar la policia per saber si la mesura era necessària”, ha afirmat el criminalista Maurício Zanoide de Moraes, professor de la USP. També va reiterar que les converses soles no justifiquen la recerca i les mesures restrictives adoptades.

D'altra banda, l'exministre de Justícia Miguel Reale Junior ha explicat al diari (Estadão) que el contingut dels missatges justifica una investigació per esbrinar si els empresaris van finançar actes antidemocràtics i si van fomentar aquestes accions.

El jutge Ivana David, de la Secció Penal del Tribunal de Justícia de São Paulo, coincideix amb l'anàlisi de Reale. “El límit de la llibertat d'expressió es supera quan hi ha intenció”, ha comentat.

PUBLICITAT

Al web Poder360, l'exministre Marco Aurélio Mello va sortir en defensa dels empresaris objecte de l'actuació policial dient que “per defensar la democràcia no podem posar en un segon pla la llibertat d'expressió”.

Per a Mello, els empresaris ni tan sols haurien de ser investigats pel STF, ja que no tenen un fòrum privilegiat (fet que porta una investigació directament al Tribunal Suprem).

En l'avaluació Celso Vilardi, catedràtic de Dret de la Fundação Getúlio Vargas (FGV), el Tribunal Suprem va actuar malament perquè no hi ha cap acte concret contra la democràcia que justifiqui una mesura extrema de recerca i captura.

PUBLICITAT

En canvi, l'advocat penalista Antônio Carlos de Almeida Castro va defensar la investigació. "En aquest cas, [STF] està mantenint l'estabilitat del país", ha comentat.

Tant Vilardi com Castro van parlar del tema que es debat a CNN Brasil.

Curto Brasil

Desplaçar-se cap amunt