Rumors i por als atacs a les escoles: què diuen els estudiosos sobre el tema

En un intent d'aturar nous atacs a les escoles -almenys 4 en un mes- i acabar amb una onada de rumors i amenaces al voltant del 20 d'abril (data de la massacre de Columbine als EUA), els estudiosos intenten buscar camins i estratègies que passin. per entendre el problema, dialogar amb la societat i fer accions que no siguin només en l'àmbit de la seguretat.

“Crear protocols d'orientació per a pares i professors sobre com actuar davant els casos d'amenaça, violència, agressió i incivisme”, “crear serveis de suport i escolta per a psicòlegs i treballadors socials”, principalment “per combatre aquest clima de violència i intolerància” que és establerts al país en els darrers anys, són alguns dels suggeriments de la el sociòleg Rudá Ricci, investigadora en temes d'educació i ciutadania.

PUBLICITAT

El sociòleg creu que enregistraments que contenien rumors, desinformació i amenaces, que abans semblaven actituds descoordinades, s'han orquestrat per provocar el caos al país, com va passar el 8 de gener.

"No podem negar que hi ha intel·ligència darrere d'això. Hi ha missatges, per exemple, sobre possibles atacs a les universitats. Aquestes organitzacions extremistes del país volen construir un nou 8 de gener de 2023 (dia dels actes terroristes contra els Tres Potències). Ara, implicant l'educació".

La seguretat és més que crear barreres i col·locar policies a les escoles

En opinió de la investigadora Katia Dantas, consultora per a la implantació de pràctiques en protecció infantil i entorns escolars, la violència a les unitats educatives és complexa, i tenir un soldat a la porta no solucionarà el problema.

PUBLICITAT

"Hem d'entendre que la seguretat és diferent de la protecció. Avui observem que molts dels atacs són nens que cometen violència contra altres nens i professors. Hi ha poca gent que ve de fora a cometre un atac dins de l'escola”.

Katia Dantas destaca que la majoria d'aquests atacs se centren en la violència sistemàtica en la vida de la persona atacada, com ara antecedents d'assetjament escolar, intimidació i maltractament familiar, i aquestes situacions mostren signes a l'escola.

Identificar i treballar contra l'assetjament escolar hauria de ser un dels focus d'educadors, pares i governs, assenyalen els experts. Foto: Pexels

“És urgent que les escoles aprenguin a identificar els abusos. Hem de començar a canviar aquesta percepció. Avui, per exemple, sabem que les habilitats socioemocionals formen part del currículum nacional. Però molt pocs pares saben com exigir-ho a les escoles”, diu Katia Dantas.

PUBLICITAT

Les propostes dels parlamentaris no són suficients, diu l'Institut Sou da Paz

Diversos parlamentaris han presentat propostes d'iniciatives per prevenir nous atacs escolars, la majoria per motius de seguretat amb la instal·lació de detectors de metalls, inspeccions de motxilles i guàrdies a les portes. O Institut Sou da Paz, una ONG que treballa per combatre la violència, adverteix, però, que la majoria són ineficaços.

En una nota pública, l'Institut recorda que els Estats Units s'enfronten a una situació semblant des de l'any 1999, quan es va produir la matança de Columbine, i des d'aleshores s'hi han aplicat les mateixes mesures proposades avui pels parlamentaris brasilers. Cap d'ells es va resoldre: es van produir massacres encara més grans després d'això, com va passar a Parkland, Florida, el 2018.

 “L'evidència demostra que les iniciatives que només dirigeixen la inversió en més seguretat a les escoles no funcionen”, apunta l'institut. La inversió principal hauria de ser en identificar conflictes, intimidació i tractar-los, reforçant l'estructura escolar i la capacitat del professorat i del personal tècnic per fer-ho, a més de donar suport a la salut mental de treballadors i alumnes”, recomana.

PUBLICITAT

Posar seguretat a les portes de l'escola no resol el problema, diu l'expert. Foto: Marcelo Camargo/Agência Brasil

Grans diferències socials entre les escoles del país

La presidenta de la Confederació Nacional de Treballadors de l'Educació (CNTE), Heleno Araújo, també recorda que hi ha desigualtats cridaneres en l'entorn escolar del país: institucions en bon estat i altres sense electricitat; professionals que cobren puntualment i amb condicions laborals adequades, altres no.

“Hi ha molt per fer a la recerca d'un entorn mínimament capaç de garantir seguretat i pau, tranquil·litat i solidaritat dins i fora de l'espai escolar”, valora. Diu que va rebre una foto d'una classe en una ciutat de Goiás, en què els nens apareixien en una mena d'exercici de tir, dins d'una tasca de l'escola cívic-militar. “Això desfigura completament la perspectiva de formació humana que volem. ”

(Amb informació de l'Agência Brasil)

Llegiu també:

* El text d'aquest article ha estat generat parcialment per eines d'intel·ligència artificial, models de llenguatge d'última generació que ajuden a la preparació, revisió, traducció i resum de textos. Les entrades de text les va crear Curto Les notícies i les respostes d'eines d'IA es van utilitzar per millorar el contingut final.
És important destacar que les eines d'IA són només eines i la responsabilitat final del contingut publicat recau en el Curto Notícies. Amb un ús responsable i ètic d'aquestes eines, el nostre objectiu és ampliar les possibilitats de comunicació i democratitzar l'accés a la informació de qualitat.
🤖

PUBLICITAT

Desplaçar-se cap amunt