Crèdits d'imatge: AFP

Crisi al Perú: els enfrontaments s'acosten al Congrés

Amb puntades i empentes a la tanca que protegeix el Congrés, a Lima, centenars de manifestants encaputxats amb escuts improvisats s'han enfrontat a la policia, aquest dissabte (28), en un nou episodi de violència paral·lel a les marxes pacífiques que demanen la dimissió de la presidenta Dina Boluarte. i l'anticipació de les eleccions.

El centre de la capital peruana va tornar a ser l'escenari d'una batalla campal amb el soroll incessant de les bombes lacrimògenes de fons. Els manifestants, més violents, s'enfronten a la policia enmig d'un trastorn social que, després de 52 dies de govern de Boluarte no mostra signes de calmar.

PUBLICITAT

“Ja no hi ha mort, la Dina és una assassina”, “Volem dignitat, la Dina dimiteix ara” van ser alguns dels eslògans de la marxa d'aquest dissabte, que va començar com una festa popular amb bandes de música dels Andes i artistes fins a un grup d'encaputxats. els homes van avançar als afores del Congrés, molt vigilats per la policia antiavalots, que van provocar intensos enfrontaments en els quals es van denunciar almenys dos ferits, un d'ells un agent de policia.

Els nous episodis de violència van coincidir amb la negativa del Congrés a avançar les eleccions a aquest any, ja que Boluarte havia demanat.

47 morts

Abans, el president ha lamentat el vot contrari de la Legislatura en avançar les eleccions generals i ha demanat que es deixin de banda els interessos personals i partidistes per “trobar una sortida a la crisi política” del país, marcat per protestes i bloquejos que ja han deixat 47 mort.

PUBLICITAT

"Instem els bancs a deixar de banda els seus interessos partidistes i prioritzar els interessos del Perú", va escriure. Dina Boluarte a twitter.

Abans de l'esclat de violència, centenars de persones de Lima i les províncies, la majoria indígenes, s'han concentrat a la plaça San Martín, responent a la convocatòria de la 'Marxa per la dimissió de Dina Boluarte i eleccions anticipades'.

“Sense justícia, la pau és hipocresia”, deia un cartell portat per un grup de 'pallassos de dol', que van desfilar amb música andina de fons, i a poques illes del Concert per la Pau, una altra manifestació contra la violència organitzada per col·lectius civils que donar suport a la tasca de les forces de l'ordre. La majoria d'aquests manifestants portaven una roba blanca i sostenien una llarga bandera blanca i vermella, els colors de la Perú.

PUBLICITAT

Set setmanes de violència

Fa set setmanes, el Perú ha estat escenari de manifestacions demanant la dimissió de Boluarte, que va assumir la Presidència com a vicepresident després de la destitució de l'aleshores cap d'estat, Pedro Castell (esquerra), el 7 de desembre, per intentar dissoldre el Parlament.

Des d'aleshores, els enfrontaments entre manifestants i forces de l'ordre han deixat 47 morts, inclòs un agent de policia que va ser cremat viu, així com deu civils, inclòs un nadó, que van morir en esdeveniments relacionats amb els bloquejos, segons l'Oficina del Síndic.

El sud andí de Perú, on viuen les comunitats quítxua i aimara històricament relegades, continua en un camí de guerra demanant la dimissió de Boluarte i la celebració d'eleccions.

PUBLICITAT

Després d'una sessió de més de set hores, el Congrés va rebutjar, a primera hora d'aquest dissabte, l'anticipació de les eleccions generals al 2023, tal com havia demanat el president. Boluarte, davant l'empitjorament de la situació i per intentar trobar una sortida a la greu crisi que travessa el país.

La proposta presentada pel diputat fujimorista Hernando Guerra García, de la dretana Força Popular (FP), va ser derrotada per 65 vots contra 45 i, per tant, es manté el projecte de celebrar les eleccions generals a l'abril del 2024.

Avançar les eleccions

Boluarte, que des que va assumir la Presidència s'enfronta a freqüents crides per a la seva dimissió, va demanar divendres que es programin eleccions per al desembre d'enguany perquè el país pugui sortir amb més rapidesa del "pantaner" provocat pels talls de carreteres, l'escassetat i la violència a diferents regions de el país. Perú.

PUBLICITAT

La proposta fins i tot va avançar les eleccions a l'octubre perquè el president, els congressistes i les autoritats electes entreguessin el poder el desembre del 2023.

L'esquerra, però, va insistir que la proposta també hauria d'incloure un referèndum sobre l'Assemblea Constituent, que és rebutjat per un ampli espectre de la política peruana. Altres partits van denunciar una suposada maniobra per aprofitar les eleccions de Força Popular, el partit de l'excandidata a la presidència Keiko Fujimori.

El projecte votat a primera hora d'aquest dissabte serà sotmès dilluns al Congrés perquè el reconsideri, a petició del fujimorisme, però els analistes consideren poc probable una inversió del resultat.

(amb l'AFP)

Desplaçar-se cap amunt