Crèdits d'imatge: José Cruz/Agência Brasil

La corrupció a Amèrica Llatina consolida la delinqüència, diu Transparència Internacional

Els alts nivells de corrupció a Amèrica Llatina i la manca de mesures per combatre el problema afavoreixen les xarxes criminals i aprofundeixen la violència en una regió amb alts índexs d'homicidis, alerta l'organització Transparència Internacional (TI).

Des de 1995, el Índex de percepció de la corrupció informàtica Classifica anualment 180 països i territoris en una escala que va de zero (molt corrupte) a 100 (molt honest), utilitzant dades d'institucions com el Banc Mundial o empreses de consultoria privades.

PUBLICITAT

Dinamarca (90), Finlàndia (87) i Nova Zelanda (87) segueixen sent els països menys corruptes del món, segons l'informe publicat aquest dimarts. Somàlia (12), Síria (13) i Sudan del Sud (12) tenen les pitjors taxes de corrupció percebuda.

Les dades globals revelen un estancament en la lluita contra la corrupció i posen de manifest la relació entre aquesta xacra i la violència. “La corrupció i el conflicte s'alimenten mútuament i amenacen la pau duradora", afirma l'informe. El fenomen és especialment visible a Amèrica Llatina.

Els països amb puntuacions més baixes solen estar en guerra o enfrontar-se a brots de violència. És el cas de Veneçuela (14), Haití (17), Nicaragua (19) i Hondures (23), que tenen les pitjors puntuacions d'Amèrica Llatina.

PUBLICITAT

En aquests països, les línies entre les institucions públiques i les xarxes criminals són difuminades, assenyala TI. L'índex dels tres últims ha disminuït considerablement des del 2017.

L'Uruguai (74) i Xile (67) són els països amb millors puntuacions de la regió, seguits de Costa Rica (54), però aquesta nació va registrar la seva puntuació històrica més baixa a causa dels recents casos de corrupció i denúncies de suposat finançament il·lícit de la campanya electoral de l'actual president Rodrigo Chaves.

La resta de països llatinoamericans tenen puntuacions inferiors a 50, com Cuba (45), Colòmbia (39), Argentina, Brasil (38), Equador, Panamà, Perú (36), El Salvador, República Dominicana (33), Bolívia, Mèxic (31) i Paraguai (28).

PUBLICITAT

"Avenç del crim organitzat"

La manca d'avenços en la lluita contra la corrupció "ha provocat el debilitament de les institucions democràtiques a la regió i un augment de la violència, així com l'avenç del crim organitzat a les institucions públiques", ha advertit Luciana Torchuaro, assessora per a Llatinoamèrica de TI. .

"Els governs fràgils fracassen en la seva tasca per aturar les xarxes criminals, els conflictes socials i la violència", ha destacat Delia Ferreira Rubio, presidenta de l'ONG, en un comunicat.

En una anàlisi, TI cita la inestabilitat que sacseja el Perú, amb sis canvis de govern en sis anys i on cinc expresidents són investigats per corrupció, entre ells Pedro Castillo. La repressió de les manifestacions motivada pel seu acomiadament al desembre ha provocat més de 50 morts fins ara.

PUBLICITAT

En altres països, adverteix, els organismes públics han estat cooptats per "les elits i el crim organitzat". Les autoritats encarregades de garantir el compliment de la llei ignoren les activitats il·legals o les violacions dels drets humans a canvi de diners.

Amenaces al medi ambient

A Veneçuela, que té la pitjor puntuació d'Amèrica Llatina, els grups criminals mantenen les seves activitats en el sector miner a canvi de pagaments irregulars als militars, informa TI. Les activitats econòmiques il·legals representaven el 21% del PIB el 2021.

L'informe també esmenta Guatemala (24) i Hondures, on "hi ha proves que suggereixen" la influència del crim organitzat en la política. A Guatemala, la situació afecta periodistes, activistes i fiscals: algunes persones s'han vist obligades a l'exili.

PUBLICITAT

Per intentar revertir la tendència, l'ONG lamenta que Hondures, El Salvador i Equador hagin declarat l'estat d'excepció, una mesura que redueix la "transparència i la rendició de comptes".

En l'informe que representa una instantània del 2022, IT la unió entre la delinqüència i els interessos polítics representa un perill per al medi ambient.

“Les xarxes criminals fomenten el tràfic d'animals salvatges, la tala i crema il·legal de terres, l'extracció il·legal d'or i la desforestació”, denuncia.

Els assassinats d'activistes ecologistes romanen impunes per la infiltració d'aquestes xarxes en la justícia, critica. El 2021, 138 activistes van ser assassinats a Colòmbia, 42 a Mèxic i 27 al Brasil.

(amb AFP)

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies a través de Telegram i WhatsApp.

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies per telegram e WhatsApp.

Desplaçar-se cap amunt