L'"aïllament" del nou virus es va informar el 20 de maig de 1983 en un article publicat a la revista americana Science.
PUBLICITAT
Els autors del descobriment, Françoise Barré-Sinoussi, Jean-Claude Chermann i Luc Montagnier, van adoptar un to prudent: el virus "podria estar implicat en diverses síndromes patològiques, inclosa la sida", van escriure els viròlegs francesos.
La investigació sobre la sida tot just començava. La malaltia era nova i representava molts misteris.
"Malaltia de les quatre H"
Els primers avisos van arribar dos anys abans dels Estats Units. L'estiu de 1981 es van informar de malalties rares com la pneumocistosi i el sarcoma de Kaposi entre els joves homosexuals nord-americans.
PUBLICITAT
Els metges es van preguntar per què les infeccions "oportunistes" habitualment reservades a persones amb salut fràgil apareixien en homes homosexuals joves i sans.
Els experts nord-americans van parlar d'una "epidèmia entre homes homosexuals i consumidors de drogues". La malaltia no tenia nom i s'estava estenent.
La població haitiana també es va veure afectada. El terme "malaltia de les tres H" es va encunyar en referència als "homosexuals, consumidors d'heroïna i haitians".
PUBLICITAT
Aviat s'afegiria una quarta “H”: hemofílics, també afectats, que va canviar la referència a “malaltia de les quatre H”.
El terme "sida" (síndrome d'immunodeficiència adquirida) es va començar a utilitzar el setembre de 1982.
Hipòtesi retrovirus
La causa de la sida continuava sent desconeguda. Alguns, com Roberto Gallo, un dels principals experts nord-americans en virus que causen càncer, estaven buscant un "retrovirus".
PUBLICITAT
A l'altra banda de l'Atlàntic, a París, també va iniciar la investigació el laboratori d'oncologia viral dirigit per Luc Montagnier de l'Institut Pasteur.
A principis de 1983, l'especialista en malalties infeccioses de París Willy Rozenbaum va recollir una mostra de ganglis limfàtics d'un pacient en les primeres etapes de la sida a l'Hospital Pitié-Salpêtrière.
La seva mostra va arribar el 3 de gener als bancs del laboratori de l'Institut Pasteur. "Vaig començar a treballar", va dir Montagnier, que va morir el 2022, al seu llibre "Sobre virus i homes".
PUBLICITAT
Amb Françoise Barré-Sinoussi i Jean-Claude Chermann, va detectar un nou retrovirus que es va anomenar LAV per al virus associat a la limfadenopatia.
"Vam aïllar el virus, vam demostrar que era un retrovirus, però encara no estàvem segurs que fos la causa de la sida", va dir Barré-Sinoussi a l'AFP.
"Ningú s'ho va creure"
La publicació del descobriment al maig a la revista Science va ser rebut amb escepticisme, especialment per Gallo.
L'equip de Pasteur estava cada cop més segur que el seu LAV era responsable de la sida. Montagnier va presentar dades en aquest sentit el setembre de 1983 a alguns experts, entre ells Gallo.
“Durant un any vam saber que teníem el virus adequat (…) però ningú ens va creure i les nostres publicacions van ser rebutjades”, va recordar Montaigner.
A la primavera de 1984, Gallo va presentar una sèrie d'articles que anunciaven el descobriment d'un nou retrovirus, HTLV-3, presentat com una "causa probable" de la sida. El 23 d'abril, Margaret Heckler, secretària de Salut dels Estats Units, va oficialitzar l'anunci juntament amb Gallo.
Aquell mateix dia, Gallo va presentar una patent als Estats Units per a una prova de la sida basada en el seu descobriment, que es va concedir ràpidament. Una sol·licitud similar presentada anteriorment per Pasteur després del descobriment del LAV va ser rebutjada.
No obstant això, Gallo i Montaigner van acordar ràpidament que HTLV-3 i LAV eren probablement el mateix organisme.
La prova d'això va aparèixer el gener de 1985. El nou virus finalment va rebre el nom de VIH, virus de la immunodeficiència humana, l'any 1986.
França i els Estats Units van disputar la paternitat del descobriment fins al 1987, data d'un acord bilateral segons el qual Gallo i Montagnier van ser anomenats "co-descobridors" del virus de la sida.
La disputa no era només una qüestió d'honor científic, sinó sobretot financera, a causa dels drets d'autor de les proves de detecció derivades dels descobriments.
L'autèntic epíleg arribaria l'any 2008, quan es va atorgar el Premi Nobel de Medicina als francesos Montagnier i Barré-Sinoussi "pel descobriment" del VIH.
Llegiu també:
* El text d'aquest article ha estat generat parcialment per eines d'intel·ligència artificial, models de llenguatge d'última generació que ajuden a la preparació, revisió, traducció i resum de textos. Les entrades de text les va crear Curto Les notícies i les respostes d'eines d'IA es van utilitzar per millorar el contingut final.
És important destacar que les eines d'IA són només eines i la responsabilitat final del contingut publicat recau en el Curto Notícies. Amb un ús responsable i ètic d'aquestes eines, el nostre objectiu és ampliar les possibilitats de comunicació i democratitzar l'accés a la informació de qualitat. 🤖
