Eleccions i notícies falses: estratègies de mentida i com combatre-les

La popularització dels mitjans digitals i l'ús de les xarxes socials com a fonts d'informació al Brasil van ajudar a alimentar la indústria de les notícies falses. En anys electorals -i particularment el 2022, amb disputes més ferotges- creixen les preocupacions sobre l'impacte que les notícies falses, i el seu intercanvi, podrien tenir en la població cada cop més digitalitzada. Per tant, enteneu com funciona la indústria de la informació falsa i apreneu a protegir-vos de caure en trampes.

*Segons dades del Tribunal Superior Electoral (TSE), l'any 2022 es va produir un augment significatiu de joves d'entre 16 i 17 anys amb capacitat de votar al país. El creixement de l'electorat en aquest col·lectiu, que acostuma a estar més hiperconnectat i consumir informació a través de plataformes digitals, va ser superior al 50% respecte fa quatre anys, quan van tenir lloc les darreres eleccions generals.

PUBLICITAT

Objectius de la mentida a les eleccions

Tenint en compte tots els controls de notícies realitzats des de l'inici de la campanya electoral d'enguany fins al dia 27, el Agência Aos Fatos va trobar almenys 450 mil accions de contingut desinformatiu. L'agència també va enumerar superior 6 tipus de mentides utilitzades per atacar la legitimitat del sistema electoral brasiler i les màquines de vot electrònic.

Campanyes informatives enganyoses solen atacar tres punts principals durant les eleccions, segons Gerardo de Icaza, director del Departament de Cooperació i Observació Electoral (DECO) de l'Organització dels Estats Americans (OEA):

  • Autoritats i institucions electorals
  • Campanya de l'adversari, reputació, credibilitat
  • El procés electoral en el seu conjunt

Repte complex

Combatre la màquina de notícies falses electorals no és un repte nou per a les autoritats brasileres i la resta del món. Durant les eleccions del 2014 al Brasil, més del 10% del debat polític es va generar a partir de perfils falsos a les xarxes socials, segons dades de la Faculdade Getúlio Vargas (FGV).

4 de cada 10 brasilers diuen que reben notícies falses cada dia segons una enquesta de l'Institut Poynter amb el suport de Google. El 43% confessa haver transmès mentides sense voler. (Folha de S.Paulo)

El 2018, la informació a les xarxes també va ser decisiva per a la disputa. Segons una enquesta de l'Institut DataSenado, al voltant del 45% va decidir el seu vot en funció del que van veure en alguna xarxa. Segons l'enquesta, el 79% utilitza WhatsApp com una de les seves principals fonts d'informació.

PUBLICITAT

Un altre cas conegut van ser les eleccions presidencials de Donald Trump, el 2016. L'any següent, el 2017, va ser demostrat que la circulació d'informació falsa a Facebook havia estat perjudicial per a la campanya del candidat contrari.

Com comprovar si la informació és certa?

Les fake news “són una notícia que pretén alinear-se amb la ideologia dels seus lectors, en detriment de la veritat dels fets. Inculquen un sentiment de pertinença”, explica Lorena Tavares, coordinador de l'Observatori de notícies falses de l'Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Federal de Minas Gerais (UFMG). Segons ella, "el control és encara més important a les eleccions, quan el bombardeig d'informació és molt més intens". (Estat de Minas)

El periodista Sérgio Lüdtke, redactor en cap de Projeto Comprova, està d'acord amb el patró. Segons ell, el contingut manipulat solen “provocar que la persona tingui una reacció emocional”. Sérgio afegeix que els missatges solen estimular "una reacció immediata", incloent peticions d'alerta com ara "comparteix ara". “Hem de desconfiar quan algú ens demana que actuem sense pensar-ho”, diu el periodista Twitter.

PUBLICITAT

Com identificar - Pas a pas

  • Llegeix sempre el contingut complet
  • Comproveu la font
    És possible identificar i responsabilitzar els que han creat el contingut? El lloc web o el diari ho van publicar realment? És de confiança el vehicle/autor?
  • Cerca informació en una segona font
    Cercar detalls de contingut a les plataformes de cerca (Google, Yahoo, Bing, Yandex). Moltes falsificacions no porten informació com ara la signatura, la data, la ubicació i altres dades específiques. Estigueu atents a aquests trucs.
  • Checkers/Fact checkers: comproveu si els professionals ja han desmentit el contingut
    Exemples: Als Fets, Agència LupaComproveu, AFP, Fet o fals G1
  • En cas de dubte, no compartiu!

I imatges? Vídeos? Com comprovar?

Desplaçar-se cap amunt