L'estudi revela la dinàmica del virus covid-19 al Brasil

Científics brasilers van seqüenciar més de 3,8 genomes de Sars-CoV-2 (que causa Covid-19) referits a casos registrats a vuit estats brasilers entre febrer de 2020 i juny de 2021. L'objectiu era entendre com circulava el virus i controlar l'evolució de la pandèmia tenint en compte les característiques de la població brasilera.

Un article publicat recentment a la revista Microbiologia de la natura detalla la dinàmica de la circulació del coronavirus al Brasil i ofereix un retrat de les dues primeres onades de covid-19. Entre altres resultats, el treball discuteix el paper de la mobilitat de la població, les mesures de restricció de viatges i l'aparició de les primeres variants en la propagació de la malaltia.

PUBLICITAT

“La generació de genomes i l'anàlisi de dades és crucial per entendre i controlar l'evolució dels patògens, sobretot tenint en compte la circulació de múltiples microorganismes al Brasil, com el Sars-CoV-2, el dengue, el zika, el chikungunya i la verola del mico, entre d'altres. Això posa de manifest la necessitat de mantenir actius els sistemes de monitorització”, explica la primera autora de l'article, la investigadora visitant del Laboratori de Flavivirus IOC/Fiocruz, Marta Giovanetti.

Liderat per l'Institut Oswaldo Cruz (IOC/Fiocruz), l'Institut Butantan i la Universitat de São Paulo (USP), l'estudi va comptar amb la participació de més d'un centenar de científics, que treballen en institucions de vuit països: Brasil, Paraguai, Itàlia, Sud Àfrica del Sud, Regne Unit, Portugal, Estats Units i Austràlia.

Genomes d'arreu del Brasil

Font: Giovanetti, M. et al. Nat Microbiol (art: Jefferson Mendes)

L'estudi va analitzar genomes de tot el Brasil. Al mapa, els cercles indiquen el volum de seqüències genètiques corresponents a cada estat. En el gràfic, els colors indiquen els diferents llinatges virals detectats.

PUBLICITAT

“Com a investigadors, tenim l'obligació de generar dades per intentar entendre els processos de dispersió de patògens amb potencial endèmic i epidèmic i, alhora, informar les autoritats sanitàries i la població. La preimpressió permet aquesta compartició ràpida”, ha apuntat la investigadora Marta.

Reproducció

L'estudi assenyala que la majoria de les introduccions del coronavirus al Brasil es van produir abans de l'aplicació de mesures restrictives, com ara el tancament d'escoles i empreses. La majoria de soques es van introduir des d'Europa, amb un estimat de 114 introduccions independents abans de l'abril de 2020. En el període de restriccions més intens, d'abril a agost de 2020, es van registrar 33 introduccions del coronavirus.

Malgrat el gran nombre d'importacions, hi va haver aproximadament 10 vegades més esdeveniments d'exportació de soques del Brasil a l'estranger, considerant tot el període analitzat.

PUBLICITAT

Base de dades extensa

La investigació va seqüenciar més de 3,8 genomes de Sars-CoV-2 referits a casos registrats a vuit estats brasilers entre febrer de 2020 i juny de 2021. A més de l'IOC/Fiocruz, l'Institut Butantan i la USP, els Laboratoris Centrals de Salut Pública (Lacens) de cinc estats brasilers. i Paraguai, l'Institut Carlos Chagas (Fiocruz-Paraná) i l'Hemocentro de Ribeirão Preto (SP) van col·laborar amb la seqüenciació.

El volum de seqüències representa al voltant del 20% del total dels genomes descodificats al Brasil durant el període d'estudi. En les anàlisis, els investigadors també van analitzar al voltant de 13 mil genomes disponibles en bases de dades públiques referents a casos registrats al país en el període, arribant a un total d'aproximadament 17 mil genomes. També es va analitzar informació sobre casos al Paraguai.

Font: Agència de Notícies Fiocruz

Desplaçar-se cap amunt