Crèdits d'imatge: AFP

L'extrema dreta té una victòria històrica a Itàlia

L'extrema dreta ha conquerit aquest diumenge la tercera economia de la Unió Europea, amb una victòria històrica del partit de Giorgia Meloni a les eleccions legislatives a Itàlia, un país que, per primera vegada des del 1945, està a punt de ser governat per un càrrec. -Lideratge feixista. El partit Germans d'Itàlia, liderat per Geòrgia, s'ha consolidat com a màxima força i aquest diumenge encapçalava les eleccions al país europeu, segons les enquestes a urna, un fet sense precedents des del final de la Segona Guerra Mundial.

La formació postfeixista va obtenir entre el 22% i el 26% dels vots, molt per sobre dels seus aliats d'extrema dreta a la Lliga de Matteo Salvini (8,5-12,5%) i a la Força Itàlia (6-8%), del conservador Silvio Berlusconi.

PUBLICITAT

Per primera vegada des del 1945, un partit que té els seus orígens en la tradició neofeixista governarà Itàlia, gràcies al fet que es presentava com una coalició de dretes que obtindria en total entre el 36,5% i el 46,5% del total. vots. "Tenim un avantatge clar, tant a la Cambra dels Diputats com al Senat", ha celebrat Salvini a Twitter.

El Partit Demòcrata (PD), la principal formació d'esquerres, no va poder mobilitzar l'electorat per aturar l'avanç de l'extrema dreta, i es va haver de conformar amb una xifra que oscil·la entre el 17% i el 21%. L'antisistema Moviment 5 Estrelles (M5E) va obtenir entre el 13,5% i el 17,5% dels vots, per sota de la puntuació històrica de més del 30% aconseguida el 2018, però per sobre del que indicaven les enquestes d'opinió.

“Segons les urnes de votació, aquest és un resultat històric. La coalició de dreta obtindria el percentatge de vots més alt registrat pels partits de dretes a Europa occidental des del 1945”, va reaccionar el think tank italià Cise.

PUBLICITAT

Què explica la victòria de l'extrema dreta?

L'ascens vertiginós de Giorgia Meloni es deu en gran part al fet que va ser l'única que es va oposar durant 18 mesos al govern de l'economista Mario Draghi, fet que la va ajudar a captar el descontentament dels italians davant la inflació, la guerra i les restriccions durant la pandèmia.

Fundada a finals del 2012 amb antics seguidors de Berlusconi i personatges de la dreta neofeixista, la formació va superar el Partit Demòcrata (PD) d'Enrico Letta, que només va acceptar una aliança amb un petit sector de l'esquerra ecologista.

La líder postfeixista, de 45 anys, admiradora de Benito Mussolini en la seva joventut i coneguda pel seu llenguatge directe i eficaç des dels seus anys com a líder estudiantil a Roma, també podria convertir-se en la primera dona a assolir el cap de govern a Itàlia.

PUBLICITAT

Què vol dir ser feixista? (BBC Brasil)

Juntament amb els seus aliats, ella promela rebaixa fiscal i el bloqueig dels immigrants que creuen el Mediterrani, a més d'una ambiciosa política familiar per augmentar la natalitat en un dels països amb més gent gran del món.

La victòria d'un líder antieuropeu i nacionalista planteja molts interrogants al continent i canvia la cara d'Itàlia, ja que posaria en dubte la seva posició davant la Unió Europea, ja que Giorgia defensa la revisió dels seus tractats i fins i tot la seva substitució per un "confederació d'estats sobirans". "Tot el món està preocupat per Giorgia Meloni al govern. S'ha acabat el partit, Itàlia començarà a defensar els seus propis interessos”, ha advertit.

El representant del postfeixisme, que no té por de defensar una dreta pura i dura, s'identifica amb el lema “Déu, país i família” i promelluita contra els grups de pressió gai i les “teories de gènere”.

PUBLICITAT

"Giorgia Meloni va mostrar el camí cap a una Europa orgullosa, lliure de nacions sobiranes, capaç de cooperar per a la seguretat i la prosperitat de tots", ha reaccionat a Twitter l'espanyol Santiago Abascal, de l'ultraconservador Vox.

"Amics"

El guanyador de les eleccions esdevé una figura clau per a un eix de dreta radical a Europa, que passa per Suècia, Polònia i Hongria. "Necessitem més que mai amics que comparteixin una visió i un enfocament comuns d'Europa", va reaccionar un portaveu del primer ministre hongarès, Viktor Orban.

El govern que surt de les eleccions prendrà possessió a finals d'octubre i s'enfrontarà a un camí ple d'entrebancs i sense massa marge de maniobra. Haurà de gestionar la crisi provocada per la inflació galopant, mentre que Itàlia ja s'enfonsa sota un deute que representa el 150% del PIB, el més alt de la zona euro, per darrere de Grècia.

PUBLICITAT

(amb AFP)

Desplaçar-se cap amunt