El focus del Dia Internacional dels Pobles Indígenes el 2022 són les dones. Així que ens separem 3 activistes indígenes d'origen brasiler que han compartit, a les xarxes, continguts en defensa del medi ambient i dels drets indígenes:
PUBLICITAT
Alice Pataxó, d'Aldeia Craveiro al sud de la Bahia. És periodista de Projeto Colabora i Yahoo Notícias i ambaixadora de World Wildlife. "Contar la història real del Brasil, donant veu als indígenes, els veritables herois i propietaris d'aquesta terra".
Instagram: alixe_pataxo i Youtube: alicia_pataxo
Foto: Edgar Kanayko
Tammy Tupinambá aborda, entre altres coses, l'esborrat dels indígenes que viuen a les zones urbanes. És del nord-est i és educadora.
Instagram: tammytupinamba i Twitter: tammytupinamba
Foto: Reproducció/Instagram
#Llei 490, el marc temporal
Aquest dimarts (9), data en què se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, els actors socials i polítics d'aquesta causa, com la diputada Joenia Wapichana, van demanar la fi del marc temporal i la sortida de Marcelo Xavier de la presidència de la National Indian Foundation (Funai) a les vostres xarxes socials.
A més del rebuig al text, que ignorava com a territori indígena els que van ser ocupats després del 5 d'octubre de 1988, també es van denunciar problemes com l'avenç de la desforestació, la mineria i altres activitats il·legals a l'Amazònia. Segons l'Institut Igarapé, aquests reptes van en contra de les garanties constitucionals i de la preservació de la cultura dels pobles indígenes.
Col·lectius vulnerables
De fet, els desastres ambientals afecten amb més intensitat els grups vulnerables, inclosos els pobles indígenes, com es va concloure investigació de l'Institut Polis. Dilluns passat (08), la protecció de les dones i nenes indígenes va ser el focus dels experts de l'ONU, que van demanar la creació de dones líders i accions afirmatives per augmentar la seva participació pública i política a les comunitats. Segons l'Organització, el benestar de Les dones indígenes són, en general, una eina poderosa per combatre la crisi climàtica. A Brasília, São Paulo i altres llocs, es van produir actes organitzats com a resposta a les violacions dels territoris indígenes per part de la "Agroempresa i milícies rurals". Diverses organitzacions socials i de recerca també van prioritzar la demarcació de terres i la política indígena de l'Estat en les seves mobilitzacions, com ara Institut Socioambiental, o Observatori del Clima i Articulació dels pobles indígenes del Brasil (Apib), que crida a mobilitzacions nacionals i va demanar a l'Audiència Federal la destitució immediata del president de Funai, Marcelo Xavier, juntament amb la Defensa Pública Federal.
PUBLICITAT
Curto Curació
- El cap brasiler ajuda els migrants a la frontera (ONU)
- Dia Internacional dels Pobles Indígenes: descobreix la música que fan ells (CLAUDIA)
- Per què quan parlem de pobles indígenes només es tracta de tragèdies? (Terra)
- La vídua de Bruno Pereira compta amb la força de la seva exparella per continuar amb els seus fills i la causa indígena: "El sento a prop meu" (El globus🚥)
