La necessitat de mantenir el distanciament físic i la reducció de les activitats presencials han afectat negativament la salut mental dels joves, que sovint depenen del contacte social per sentir-se connectats i pertànyer a un grup.
PUBLICITAT
“No hi ha cap regió, grup lingüístic o país on no sigui evident la disminució del benestar mental en generacions posteriorment més joves. Això es tradueix en un augment espectacular del percentatge de cada generació més jove que pateix angoixa mental o que lluiten a un nivell que es qualifica com a de naturalesa clínica o que requereix ajuda professional ", assenyala l'estudi internacional.
Na clínica da psicóloga Mariana Azevedo, especialista em saúde mental e dependência química, houve um aumento expressivo no atendimento a crianças e adolescentes, por isso foi necessário fazer uma capacitação para atender esse público.
“A pandemia aumentou o número de atendimentos de jovens com transtornos mentais, incluindo depressão e ansiedade. Além disso, a falta de contato social, o isolamento e a incerteza do futuro estão entre os fatores que mais contribuem para o agravamento desse quadro”, aponta Mariana Azevedo.
PUBLICITAT
La psicòloga va identificar un fenomen curiós entre els joves: la necessitat de simbolitzar les angoixes i frustracions existencials sobre el cos a través dels tatuatges.
“Notem aquest augment dels intents d'alleujar el malestar, l'angoixa, el malestar, a través del cos, a través dels tatuatges”, explica.
La pandèmia també va comportar canvis significatius en la manera d'interaccionar dels joves
Els temps d'aïllament han canviat la manera com aquests joves interactuen socialment, sobretot després de ser privats de l'entorn escolar a causa de l'aïllament social.
PUBLICITAT
“Una de les coses que marca l'adolescència és aquesta separació del nucli familiar per una constitució del subjecte. I en aquest context, la interacció entre joves que es feia a l'escola va deixar d'existir per restriccions i aïllament social”, explica.
Abús d'alcohol i drogues
Segundo a psicóloga Mariana Azevedo, há um aumento dramático na porcentagem de cada geração mais jovem que está mentalmente angustiada e busca refúgio no álcool e nas drogas.
“Amb aquest nou escenari, alguns pacients van començar a tenir accés a medicaments psiquiàtrics i a abusar d'aquestes substàncies. Per exemple, hi va haver un augment important de l'ús de Ritalin”, diu la psicòloga.
PUBLICITAT
L'excés de llibertat i d'accés a la informació va crear un contrapunt entre les famílies liberals i d'altres més tancades i dogmàtiques.
“O que eu observo que aconteceu na pandemia é que a convivência desses núcleos familiares muito dogmáticos foi assim enlouquecedor, literalmente”, afirma Mariana Azevedo.
La manca de tractament va perjudicar aquells que ja tenien trastorns
Aquells que ja estaven tractant amb trastorns mentals abans de la pandèmia van empitjorar la seva condició per la manca d'accés a tractaments de salut mental adequats.
PUBLICITAT
Tot i la situació preocupant, la psicòloga destaca un aspecte positiu d'aquesta pandèmia, que va ser la reducció dels prejudicis davant la teràpia i altres processos d'autoconeixement.
“Molta gent va començar a buscar teràpia per tenir qualitat de vida. I ara poden parlar del que senten, de les seves experiències, sense que s'hagi de 'confessar'. Acaben confiant en això per permetre's parlar d'alguna cosa que els va causar molèsties, per exemple”, afegeix.
(Font: Agência Brasil)
Veja também:
