Després de nou anys tancat, el Museu d'Ipiranga tornarà a obrir al públic el proper dijous (8) i aporta una sèrie de novetats, entre elles recursos tecnològics que ajudaran el visitant a entendre moments i personatges històrics del nostre país.
PUBLICITAT
És el cas de les estàtues dels bandeirantes Raposo Tavares i Fernão Dias –preses al vestíbul del museu– que comptaran amb recursos multimèdia per abordar algunes de les polèmiques sorgides al voltant dels personatges.
“Avui aquestes figures (bandeirantes) han estat extremadament disputades per diversos sectors de la nostra societat”, diu l'historiador Paulo Garcez Marins, investigador de la USP i un dels actuals comissaris. segons l'historiador, hi va haver preocupació per organitzar el museu per a la inauguració, amb especial cura a l'hora de retratar algunes de les obres.
“Vam transformar tot aquest espai en una zona expositiva per poder parlar amb el públic d'aquesta decoració que es va encarregar per al Centenari”, ha explicat.
PUBLICITAT
A la ciutat de São Paulo, l'estàtua de Borba Gato va ser incendiada com a forma de protesta contra un passat de mort i esclavitud, explica l'historiador Paulo Garcez Marins, investigador de la Universitat de São Paulo (USP) i un dels centres del museu. comissaris.
A Europa i als Estats Units, aquesta onada de protestes contra estàtues de personatges històrics vinculades a l'esclavitud va agafar més força.
Altres canvis
L'exposició amb personatges històrics transcorre pel vestíbul d'entrada de l'edifici i l'escala d'honor, on s'exposen estàtues de bandeirantes com Borba Gato, i acaba a la Sala Noble, on hi ha diverses obres.
PUBLICITAT
“Les poblacions indígenes i les poblacions negres sempre estan representades de manera subordinada i submisa. I sabem que la història del Brasil està feta d'enfrontaments, enfrontaments, lluites i disputes”, explica l'historiador Paulo Garcez Mari.
“El conjunt d'imatges sempre retrata cossos pacificats, aquí no hi ha baralla. En museus d'història d'Europa, o fins i tot d'Amèrica, d'Argentina, Mèxic i Estats Units, és habitual tenir escenes de batalles, guerres, cossos i morts, que mostren la construcció d'aquest territori nacional a partir de disputes. Aquí, no hi ha aquesta narració".
En aquest sentit, l'historiador defineix com a “molt complicades” algunes de les imatges presents al Museu Ipiranga, fet que hauria motivat la contextualització.
PUBLICITAT
“Aquestes imatges les tractem als centres multimèdia que hi ha en aquesta sala, en el sentit d'apropar-nos històricament a la construcció d'aquestes figures, aquests personatges i entendre que això és una història del Brasil. És molt important que el públic ja no vingui aquí entenent que aquesta és la narració de la història brasilera, que era (retratada d'alguna manera) molt excloent i molt jeràrquica. Però és una manera de debatre avui”, explica.
(Amb contingut d'Estadão)
Curto Curació:
