Detingut el juliol del 2021, Ales Bialiatski, de 60 anys, va guanyar a finals de l'any passat el Premi Nobel de la Pau per la seva defensa dels drets humans. Va compartir el premi amb l'ONG russa Memorial i l'organització ucraïnesa Center for Civil Liberties.
PUBLICITAT
L'activista va fundar i va dirigir durant diversos anys Viasna, la principal organització de drets humans del país autoritari, governada des de 1994 per Lukaixenko.
Durant les manifestacions del 2020, l'ONG va tenir un paper crucial en la documentació de mesures repressives i detencions de manifestants.
Els altres dos activistes condemnats van ser acusats de finançar "activitats que vulnerin greument l'ordre públic", segons l'ONG. Un quart acusat, Dmitri Soloviev, jutjat en absència després de fugir a Polònia, va ser condemnat a vuit anys de presó. Tots també van ser condemnats a pagar una multa de 70 mil dòlars.
PUBLICITAT
"Injustícia vergonyosa"
La líder de l'oposició bielorusa, Svetlana Tikhanovskaya, va criticar la condemna. "Hem de fer tot el possible per lluitar contra aquesta vergonyosa injustícia", va escriure a Twitter.
La ministra d'Afers Exteriors alemanya, Annalena Baebock, va qualificar el procés de "farsa" i va destacar que els acusats van ser condemnats pel seu "compromís amb els drets, la dignitat i la llibertat de les persones a Bielorússia".
El govern polonès va considerar la condemna "escandalosa".
Persecució
Bialiatski va passar gairebé tres anys a la presó a Bielorússia entre el 2011 i el 2014, després d'un altre judici denunciat com a polític.
PUBLICITAT
A l'1 de març, Bielorússia tenia 1.461 presos polítics, segons Viasna.
Els països occidentals han aprovat diversos paquets de sancions contra Bielorússia per la repressió de les protestes del 2020, però el règim encara compta amb el suport inflexible de Rússia.
Bielorússia va acceptar servir com a base de rereguarda per a les tropes russes en el conflicte a Ucraïna. Però fins ara l'exèrcit de Minsk no ha participat directament en els combats.
PUBLICITAT
(Font: AFP)
