Tant si canten o no l'himne nacional, si publiquen missatges de suport als manifestants o adopten una postura més discreta. Tot es pot fer servir contra ells, fora del país i sobretot dins.
PUBLICITAT
La difícil posició de l'equip iranià al Mundial de Qatar la va resumir l'entrenador, el portuguès Carlos Queiroz, després de la derrota per 6-2 contra Anglaterra en el primer partit:
“No us podeu imaginar el que han passat aquests darrers dies, simplement perquè volien expressar-se com a jugadors. Diguin el que diguin, hi haurà gent amb ganes de matar-los”, ha comentat.
Si el suport a les xarxes socials o als partits (no celebrar gols o no cantar l'himne) va ser ben rebut pels manifestants, el panorama va canviar després de la reunió entre Queiroz i les seves tropes amb el president ultraconservador Ebrahim Raïsi, poc abans del viatge. a Qatar.
PUBLICITAT
Futbol o protestes?
La ferida que es va obrir, en un poble apassionat pel futbol i en què la selecció sempre va fer de nexe entre diferents sensibilitats polítiques, es va fer sentir contra Anglaterra.
Els crits de "llibertat, llibertat" van ressonar des de les grades plenes d'aficionats iranians, que també van cridar el nom de l'exjugador del Bayern de Munic Ali Karimi, crític del poder.
La victòria per 2-0 sobre Gal·les en el segon partit, que va mantenir per primera vegada les possibilitats de l'equip de classificar-se per a la segona volta del Mundial, no va causar enrenou.
PUBLICITAT
Abans de l'inici, els jugadors van cantar a mitges l'himne nacional per primera vegada des que van començar les protestes a l'Iran.
Les autoritats no van tardar a celebrar la victòria i van tornar a situar l'equip al centre de la crítica i el debat. A Twitter, el líder suprem Ali Khamenei va tuitejar: "Els jugadors de la selecció iraniana van fer feliç a la nació iraniana. Que Déu els faci feliços".
Després d'això, el govern va decidir alliberar 700 presos en "celebració" de la victòria.
PUBLICITAT
Si els jugadors mostren, fins i tot en silenci, suport a la revolta, corren el risc de ser reprimits. I, d'altra banda, hi ha activistes i persones quepromehan de lluitar, arriscar la vida a l'Iran i esperar que siguin els abanderats (…) Aquest és el dilema dels jugadors. Estan entre una roca i un lloc dur. Facin el que facin, en patiran les conseqüències. Hi ha un risc real per a ells si la situació es complica encara més a l'Iran".
Jean-Baptiste Guégan, professor i especialista en geopolítica de l'esport
com AFP
