El 21 de març de 1960, més de 20 sud-africans participaven en una protesta pacífica al barri de Sharpeville de Johannesburg quan la policia va obrir foc contra els manifestants, matant 69 persones i ferint 186. El motiu de la protesta: la Llei d'aprovació, que obligava a tots els negres a portar un llibret amb els llocs on podien anar.
PUBLICITAT
La brutal violència de l'episodi, que es va conèixer com la massacre de Sharpeville, va tenir una gran repercussió internacional i una onada de repudi al règim d'apartheid, que només va deixar d'existir el 1994.
Reparació històrica
L'any 1979, les Nacions Unides (ONU) van establir el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial en honor a les víctimes de la massacre. Cada any, les Nacions Unides defineixen un tema de reflexió sobre el tema. Enguany, el tema escollit ha estat la urgència de lluitar contra el racisme 75 anys després de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans.
"Fa setanta-cinc anys, per primera vegada la comunitat internacional va acordar un conjunt de valors comuns i va reconèixer que els drets són inherents a cada ésser humà i no atorgats per l'Estat", diu el text de l'ONU.
PUBLICITAT
“La Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tothom té dret a tots els drets i llibertats, sense distinció de cap mena, com ara la raça i el color, entre d'altres. Tanmateix, el racisme i la discriminació racial continuen afectant persones d'arreu del món".
El racisme al Brasil és evident en la representació política
Una sèrie d'índexs que mesuren la renda, l'ocupació, l'educació, l'accés a l'assistència sanitària i la mortalitat, entre d'altres, mostren que encara hi ha grans diferències entre les poblacions negres, indígenes i blanques. El mateix passa amb la representació electoral.
A São Paulo, segons l'Enquesta Nacional de Mostra de Domiciliars de 2021, realitzada per l'IBGE (Institut Brasiler de Geografia i Estadística), el 58,4% de la població de l'estat es declara blanca, el 32,8% mestissa i el 7,2% negra.
PUBLICITAT
En l'últim cens, l'any 2010, el 63,9% dels residents de São Paulo es van declarar blancs, el 29,1% de raça mixta, el 5,5% de negres, l'1,4% de grocs i el 0,1% d'indígenes. Tanmateix, a les eleccions del 2022, segons dades del Tribunal Superior Electoral (TSE), dels 70 diputats federals que van ser elegits per São Paulo, 59 (84,3%) es van declarar blancs; marró, 5 (7,1%); negre, 3 (4,3%); indígenes, 2 (2,9%); i groc, 1 (1,4%).
A més, dels 1.031 candidats que es van declarar blancs, el 5,7% van ser elegits. Entre els 484 candidats marrons i negres, aquest percentatge era només de l'1,6%. Els candidats blancs tenien el 80,54% dels més de 22,3 milions de vots de l'estat. Les dones marrons van obtenir un 7,53%, les negres un 6,6%, les grogues un 1,93% i les indígenes un 1,39%.
Aquestes xifres poden indicar tant els prejudicis racials encara latents a la societat com la manca de formació, per part dels partits polítics, de candidats negres més competitius.
PUBLICITAT
“Les persones negres constitueixen una gran part de la nostra societat, però ens adonem que no hi ha equivalència en la representació a la Legislatura. Crec que això no passa per manca de representació social, ja que hi ha diversos sectors en els quals estan representats, com les arts, els sindicats i altres. Però hi ha dificultats per transformar aquests líders en candidats, i això implica partits polítics. És difícil superar aquest coll d'ampolla en l'organització política”, diu el president de TRE-SP, el jutge Paulo Galizia.
(Font: TRE-SP)
Veja também:
