Un nou equip desenvolupat per l'uròleg pediàtric Ubirajara Barroso Junior, secretària general de la International Children's Continence Society en col·laboració amb l'uròleg nord-americà Andrew Kirsch, evita que els nens orinin al llit i els condiciona perquè es despertin quan la bufeta està plena.
PUBLICITAT
Aquest equipament està sent objecte d'un estudi aleatori i controlat a l'Escola Baiana de Medicina, on Barros és professor, i es va presentar el mes passat a l'American Congress of Urology com una de les deu principals innovacions tecnològiques en urologia.
La nova alarma té una diferència important amb els models existents, que utilitzen sensors d'humitat i emeten una alarma, però només després que el nen s'hagi mullat. Després de col·locar-lo al nen, el sensor és capaç d'identificar l'estímul per començar a orinar al llit.
A més d'emetre un so per despertar-la (o despertar els seus pares), activa un mecanisme de neuroestimulació que tanca l'esfínter, evitant que l'orina s'escapi.
PUBLICITAT
“El nen no orina. L'alarma sona abans que surti la primera gota”, va dir l'uròleg. Segons Barroso, d'aquesta manera, el condicionament cerebral per adonar-se que la bufeta està plena i despertar-se per orinar és més efectiu que amb les alarmes disponibles actualment.
Vegeu com funciona a la infografia:
Malestar, vergonya i obstacle a les interaccions socials
La Clara, de 8 anys, va aconseguir desfer-se de l'enuresi nocturna després d'utilitzar l'aparell brasiler durant tres mesos: és una de les participants de l'estudi realitzat per Barroso a la universitat de Bahia. Abans d'això, la noia ja havia provat totes les solucions casolanes possibles per resoldre el problema, sense èxit.
"Vaig pensar que només era una qüestió d'adaptació. Vaig intentar treure el bolquer, però ella va acabar fent pipí. Va començar a utilitzar bolquers de mida més gran, fins a arribar a la mida P per als bolquers geriàtrics. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que alguna cosa no anava bé", diu.
PUBLICITAT
La Clara ja tenia més de cinc anys i, a mesura que persistia l'enuresi nocturna, la Maria va provar canvis de conducta: reduir líquids, portar a la seva filla a orinar abans de dormir i posar el despertador a sonar a primera hora del matí perquè pogués prendre el nen al bany fins i tot quan no en tenia ganes...
“A causa de la seva dependència de que la despertava per orinar a primera hora del matí, no podia dormir a casa de ningú, ni tan sols a casa dels seus avis”, recorda la Maria.
Va ser la mateixa Clara qui va veure un reportatge a la televisió sobre l'enuresi al llit i va descobrir que hi hauria un estudi a la universitat. La Maria va apuntar a la seva filla, que va rebre el dispositiu, sensors, un manual i va conèixer com funcionava el dispositiu.
PUBLICITAT
"No s'allibera ni una gota de pipí i el sensor ja activa l'alarma quan detecta una bufeta plena. De vegades no es podia despertar, així que jo la despertava. Però els pares han de tenir paciència. Esperem resoldre el problema immediatament, però la solució no es produeix d'un dia per l'altre. És un tractament gradual i que requereix temps”, diu la Maria.
El dispositiu es troba en la fase final de desenvolupament i, segons el professor Barroso, l'expectativa és que a finals d'any el dispositiu es presenti per a l'avaluació de l'Agència Nacional de Vigilància de la Salut (Anvisa) per llançar-lo al mercat brasiler.
(Font: Agència Einstein)
Llegiu també:
