El suec Svante Pääbo guanya el Premi Nobel de Medicina pel treball sobre el genoma dels avantpassats humans

El suec Svante Pääbo, de 67 anys, especialista en evolució humana que va seqüenciar el genoma de Neandertal i va descobrir l'homínid Denisova, va ser el guanyador d'aquest any del Premi Nobel de Medicina, segons un anunci fet aquest dilluns (03) pel Comitè Nobel.

Segons el Comitè, "en revelar les diferències genètiques que distingeixen tots els humans vius dels homínids extints, els seus descobriments proporcionen la base per explorar què ens fa únics humans". "Les diferències genètiques entre l'Homo Sapiens i els nostres parents més propers ara extingits no es van conèixer fins que es van identificar gràcies al treball de Pääbo", va afegir el Comitè.

PUBLICITAT

Després del Premi Nobel de Medicina, es donaran a conèixer els guardons de Física (dimarts), Química (dimecres) i els més esperats: Literatura (dijous) i Pau (divendres a Oslo). El Premi Nobel d'Economia, la creació més recent del guardó, tanca dilluns vinent la temporada del Nobel.

Descobriment

El paleogenetista Svante Pääbo va descobrir que s'havia produït una transferència de gens entre aquests homínids extints i l'Homo sapiens. L'antic flux de gens cap als humans moderns té un impacte fisiològic, per exemple, en com els nostres sistemes immunitaris responen a les infeccions.

El pare del suec, la bioquímica Sune Bergström, també va guanyar el Premi Nobel de Medicina l'any 1982.

PUBLICITAT

El premi inclou una quantitat de 10 milions de corones, aproximadament 900 mil dòlars EUA).

L'any passat, el premi es va atorgar als nord-americans Ardem Patapoutian i David Julius pels seus descobriments sobre la manera com el sistema nerviós percep la temperatura i el tacte.

vencedors

Consulta la llista dels 9 guanyadors anteriors del Premi Nobel de Medicina, atorgat aquesta vegada per l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm:

PUBLICITAT

– 2021: David Julius i Ardem Patapoutian (EUA) pels seus descobriments sobre com el sistema nerviós percep la temperatura i el tacte.

– 2020: Harvey Alter i Charles Rice (EUA) i Michael Houghton (Regne Unit) pel descobriment del virus de l'hepatitis C, una malaltia que mata 400 persones cada any. La seva investigació va contribuir al desenvolupament d'anàlisis de sang i tractaments efectius.

– 2019: William Kaelin i Gregg Semenza (EUA) i Peter Ratcliffe (Regne Unit) per la seva investigació sobre l'adaptació de les cèl·lules al subministrament variable d'oxigen, que els permet combatre l'anèmia i el càncer.

PUBLICITAT

– 2018: James P. Allison (EUA) i Tasuku Honju (Japó) per la seva recerca en immunoteràpia especialment eficaç en el tractament de casos de càncer agressius.

– 2017: Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young (EUA) pels seus descobriments sobre el rellotge biològic intern que controla els cicles son-vigília dels humans.

– 2016: Yoshinori Ohsumi (Japó) per la seva investigació sobre l'autofàgia, crucial per entendre com es renoven les cèl·lules i la resposta del cos a la fam i les infeccions.

PUBLICITAT

– 2015: William Campbell (Irlanda/EUA), Satoshi Omura (Japó) i Tu Youyou (Xina) per desenvolupar tractaments contra les infeccions parasitàries i la malària.

– 2014: John O'Keefe (EUA/Regne Unit) i May-Britt i Edvard Moser (Noruega) per la seva investigació sobre el "GPS intern" del cervell, que pot permetre avenços en el coneixement de l'Alzheimer.

– 2013: James Rothman, Randy Schekman i Thomas Südhof (EUA), pel seu treball sobre el transport intracel·lular, que ajuda a entendre més eficaçment malalties com la diabetis.

(Amb AFP)

Desplaçar-se cap amunt