L'acte administratiu autoritza l'intercanvi d'informació com ara nom civil o social, data de naixement, filiació, lloc de naixement i nacionalitat, sexe, estat civil, grup familiar, domicili, característiques biològiques i hereditàries, a més de documents com CPF i identificador de votant.
PUBLICITAT
Després de tres sessions de prova, els ministres van decidir que l'intercanvi d'informació s'ha de limitar al “mínim necessari” i ha de complir els requisits establerts a la Llei General de Protecció de Dades (LGPD).
El ple també ha definit que els servidors públics poden ser considerats responsables de faltes administratives si s'acredita que s'ha produït un abús en el tractament de les dades o una vulneració de la confidencialitat de la informació.
El govern federal ha de reformular el Comitè Central de Governació de Dades, que actualment està format només per representants dels òrgans del poder executiu, per incloure membres de la societat civil. El termini per donar compliment a la decisió és de 60 dies.
PUBLICITAT
QUÈ DIUEN ELS ADVOCATS
Per a l'advocat Marcus Vinícius Vita Ferreira, soci de Wald, Antunes, Vita i Blattner Advogados, la sentència és el precedent judicial més gran sobre protecció de dades al Brasil. “Amb la delimitació objectiva dels límits del poder públic en interferir en la vida privada”, explica.
Soci de BBL Advogados i director de Noves Tecnologies del Centre Brasiler de Mediació i Arbitratge (CBMA), Daniel Becker afirma que el decret va afeblir un "llibre de drets vinculats a la privadesa".
“La compartició de dades personals entre les administracions públiques no és una dinàmica a prohibir, sinó que requereix una regulació detallada, a la llum dels preceptes de la LGPD, per tal de garantir la seguretat de la gran cartera de dades sensibles que hi haurà en flueix entre els cossos”, argumenta.
PUBLICITAT
Font: Estadão Conteúdo
