Crèdits d'imatge: AFP

Darrer d'Ucraïna: la Xina demana diàleg entre Rússia i Ucraïna i adverteix contra l'ús d'armes nuclears

La Xina va demanar a Rússia i Ucraïna que tornin atomem les negociacions de pau el més aviat possible i van advertir que no s'han d'utilitzar armes nuclears en aquest conflicte, segons un document publicat aquest divendres (24), en el primer aniversari de l'inici de la guerra.

"Totes les parts haurien de donar suport a Rússia i Ucraïna per treballar en la mateixa direcció i reprendre el diàleg directe tan aviat com sigui possible", va dir el Ministeri d'Afers Exteriors xinès en aquest document de 12 punts per a una "solució política" al conflicte.

PUBLICITAT

Pequín també va rebutjar l'ús d'armes nuclears, pocs dies després que el president rus Vladimir Putin anunciés la suspensió de la seva participació en un tractat de desarmament nuclear amb els Estats Units.

"No s'han d'utilitzar armes nuclears i mai s'han de lliurar guerres nuclears. S'ha de combatre l'amenaça o l'ús d'armes nuclears", afegeix el document.

El text també subratlla la necessitat de protegir els civils: "Les parts en conflicte han de respectar estrictament el dret internacional humanitari i evitar atacar civils o instal·lacions civils".

PUBLICITAT

El govern dels Estats Units va criticar el document. Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president Joe Biden, va dir que la guerra "podria acabar demà si Rússia deixés d'atacar Ucraïna i retirés les seves forces".

"La meva primera reacció és que (el document) podria aturar-se en el punt u, que és respectar la sobirania de les nacions", va dir Sullivan a CNN.

"Rússia ja ha perdut aquesta guerra. Els objectius de Rússia a la guerra eren esborrar Ucraïna del mapa, absorbir-la al mapa. Han fracassat i no estan en condicions de tenir èxit", ha afegit.

PUBLICITAT

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va expressar l'escepticisme sobre el pla de la Xina i va dir que Pequín "no té molta credibilitat" en aquest conflicte.

El president alemany Frank Walter Steinmeier també va destacar els "dubtes" sobre el "paper constructiu" que Pequín pot tenir per a la pau a Ucraïna.

Aliats però neutrals

Pequín ha intentat posicionar-se com a part neutral en el conflicte, tot i que manté vincles amb Moscou, el seu aliat estratègic.

PUBLICITAT

El cap de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, es va reunir dimecres a la capital russa amb el president Vladimir Putin i el seu ministre d'Afers Exteriors, Sergei Lavrov, durant una visita per presentar la seva "solució política" a la guerra.

En un resum de la reunió publicat per l'agència estatal de notícies Xinhua, Wang va dir que la Xina té la intenció d'"aprofundir la confiança política i reforçar la coordinació estratègica" amb Rússia.

Després de la visita de Wang, Moscou va anunciar que Pequín havia presentat la seva visió per a una "solució política" al conflicte.

PUBLICITAT

El president ucraïnès, Volodimir Zelensky, va dir dijous que no havia vist el pla de pau de la Xina i que volia reunir-se amb representants de Pequín per discutir la proposta abans d'oferir la seva opinió.

"Crec que és molt positiu en general que la Xina comenci a parlar d'Ucraïna i a enviar senyals", va dir Zelensky.

El document demostra que Pequín "veu clarament el conflicte a Ucraïna com un producte del que anomena una mentalitat de la Guerra Freda i una arquitectura de seguretat antiquada a Europa", va dir Manoj Kewalramani, analista de l'Institut Takshashila de Bangalore (Índia).

El G7 (grup de les set nacions més industrialitzades del món) demanarà als països que s'abstinguin d'enviar ajuda militar a Rússia durant una reunió virtual aquest divendres, ha anunciat el primer ministre japonès Fumio Kishida.

"En vista del suport militar a Rússia per part de tercers països que ja s'ha informat, el G7 té la intenció de demanar la fi d'aquest suport", va dir Kishida poques hores abans de la reunió.

Des de l'inici de la invasió russa, la Xina ha ofert suport diplomàtic i financer a Putin, però s'ha abstingut de qualsevol implicació militar o d'enviament d'armes a l'aliat.

Les empreses xineses controlades per l'estat han venut drons no letals i altres equips tant a Rússia com a Ucraïna. I Moscou es va veure obligat a recórrer a l'Iran per obtenir avions de combat no tripulats.

(Amb AFP)

Llegiu també:

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies a través de Telegram i WhatsApp.

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies per telegram e WhatsApp.

Desplaçar-se cap amunt