La intel·ligència artificial (IA) sorgeix com una força transformadora en el panorama global, promehaver revolucionat la manera com els governs operen i serveixen els seus ciutadans. Malgrat això, una anàlisi del Centre de Macroeconomia i Desenvolupaments (CMD) adverteix que això promeAixò comporta un conjunt de reptes complexos i impactes imprevistos que requereixen una atenció urgent.
PUBLICITAT
L'estudi publicat per CMD, de l'autor Tiago Peixoto, Otaviano Canuto i Luke Jordan, destaca que, tot i que la IA presenta avenços notables, també suscita preocupacions per una nova forma de desigualtat digital: la desigualtat lingüística. El predomini de models lingüístics formats en anglès posa en risc la inclusió de llengües i cultures menys habituals. Els països amb llengües minoritàries s'enfronten a obstacles per aplicar efectivament la IA, aprofundint la bretxa entre els que tenen accés a la tecnologia i els exclosos.
El dilema laboral a l'administració pública
L'automatització impulsada per IA genera preocupacions sobre el futur del treball a l'administració pública. A promeAquest procés de major eficiència i productivitat pot derivar en l'automatització de tasques i el desplaçament d'empleats. L'estudi de Cmacrodev subratlla la necessitat d'equilibrar els beneficis de l'automatització amb la protecció dels treballadors i la qualitat dels serveis públics.
La IA, segons l'estudi, també presenta reptes per a la mobilització d'ingressos del govern. L'automatització de les funcions que abans realitzaven els humans planteja la qüestió de com garantir una base imposable sostenible i justa. La naturalesa global de la IA dificulta el seguiment i la fiscalitat dels beneficis, i requereix una revisió de les polítiques fiscals per fer front a aquesta nova realitat.
PUBLICITAT
L'amenaça a la capacitat de resposta del govern
La creixent disparitat econòmica alimentada per la IA podria soscavar la resposta del govern a les necessitats dels seus ciutadans. Una elit influent i una població marginada poden provocar una disminució de la legitimitat de les institucions democràtiques i una pèrdua de confiança en el govern.
Segons els tres investigadors, afrontar aquests reptes requereix un enfocament col·laboratiu i proactiu. Els governs, la societat civil, el sector privat i el món acadèmic han de treballar conjuntament per desenvolupar polítiques i estratègies que garanteixin l'ús ètic, inclusiu i responsable de la IA. Només així es pot garantir que els seus beneficis arribin a tots els membres de la societat, no només a una minoria privilegiada, conclou l'estudi.
* El text d'aquest article ha estat generat parcialment per eines d'intel·ligència artificial, models de llenguatge d'última generació que ajuden a la preparació, revisió, traducció i resum de textos. Les entrades de text les va crear Curto Les notícies i les respostes d'eines d'IA es van utilitzar per millorar el contingut final.
És important destacar que les eines d'IA són només eines i la responsabilitat final del contingut publicat recau en el Curto Notícies. Amb un ús responsable i ètic d'aquestes eines, el nostre objectiu és ampliar les possibilitats de comunicació i democratitzar l'accés a la informació de qualitat. 🤖
PUBLICITAT
