L'acrònim DAO va guanyar notorietat amb la popularització de web3. Amb l'objectiu de treure el poder a entitats o individus, i lliurar-lo a la comunitat o col·lectiu, aquestes organitzacions operen a les fronteres del metavers. Per això el terme està tan lligat al nou moment d'internet.
PUBLICITAT
Com a exemple utilitzarem un metavers de ficció. Tingueu en compte que vosaltres i alguns amics heu decidit invertir en terrenys virtuals i heu de prendre una decisió administrativa sobre què fer amb l'espai. Com que estàs organitzat en un DAO, i tothom ha adquirit accions iguals (fitxes) sobre el terreny, podreu escollir, conjuntament, la millor opció col·lectiva sense la intervenció de cap organisme o institució reguladora. Si es fes el mateix fora de l'organització descentralitzada, la decisió s'hauria de comunicar a un notari o alguna cosa semblant.
El DAO sorgeix com una alternativa per reduir la burocràcia
En tractar-se d'un entorn virtual, els acords entre parts es basen en documents digitals, o contractes intel·ligents, que memoritzen i emmagatzemen informació de manera transparent perquè tothom hi tingui accés. Per tant, la principal proposta darrere dels DAO és reduir la burocràcia i descentralitzar els processos de presa de decisions.
Òbviament, darrere d'aquestes organitzacions hi ha detalls tècnics més complexos, ja que té lloc al límit digital, basat en codis. Però, en teoria, la tendència és que cada cop més col·lectius adoptin el mètode d'administració.
PUBLICITAT
El tema es va centrar l'any passat després del boom del comerç de criptomonedes. Bitcoin, per exemple, s'organitza en un DAO, ja que, quan es negocia l'actiu, no és necessària la presència d'entitats o bancs que regulen les transaccions. Tot es fa mitjançant contractes intel·ligents i la xarxa blockchain.