Veure més destacats de Curto Verd: la Comissió de la UNESCO llança el "Blue Friday" amb l'objectiu de conscienciar sobre l'impacte ambiental de les compres massives i preservar els oceans; El desert d'Atacama es converteix en un abocador; la importància de la natura en la lluita contra la crisi climàtica; i el Banc Central regula els registres de crèdit de carboni.
La trucada "Black Friday“, que té lloc aquest divendres (25), estrena el període de compres nadalenques amb grans descomptes i és un dels expoecims del consumisme, començat als Estats Units i després estenent-se pel món.
Amb això en ment, per primera vegada, la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO (COI-UNESCO) llança el "Divendres blau“, aquest divendres i dissabte, amb l'objectiu de “transformar un esdeveniment purament consumista en un moment de reflexió dedicat a salvaguardar i restaurar el mar Mediterrani, a través d'iniciatives d'alfabetització oceànica”.
La iniciativa, llançada a Venècia, Itàlia, té com a objectiu conscienciar sobre l'impacte ambiental de les compres massives i preservar els oceans. A"Divendres blaus'organitza en el marc de la Dècada de les Nacions Unides per a la Ciència Oceànica per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), creada per promoure el paper de la ciència oceànica en el foment d'un desenvolupament més sostenible.
Muntanyes de roba usada, cotxes i pneumàtics d'arreu del món contaminen el vast Desert d'Atacama, al nord de Xile, un ecosistema amb un equilibri fràgil que s'ha convertit en l'abocador del planeta. Entre paisatges plens de bellesa, cúmuls de runes apareixen en diverses parts del desert, un territori de més de 100 mil quilòmetres quadrats.
Al veí Iquique, també s'acumulen milers de carcasses de cotxes i pneumàtics. N'hi ha tants que ara s'utilitzen per construir murs de cases.
La fragilitat del desert i dels que viuen al seu entorn va portar l'advocat Paulín Silva, de 34 anys, a presentar una demanda contra l'Estat de Xile per danys ambientals. En el seu procés, va adjuntar imatges de satèl·lit que mostraven el creixement exponencial dels magatzems de roba.
Més de la meitat de la roba usada que entra a Xile es descarta i acaben al desert. Per amagar-los, es cremen i s'enterren, creant un problema ambiental addicional de fum tòxic.
Per a l'advocada, hi ha una responsabilitat per part de l'Estat xilè en permetre que existeixin aquestes muntanyes d'escombraries: “Hi ha un deure de vigilància”, afirma.
El jutge Mauricio Oviedo, titular del Jutjat Primer de Medi Ambient de Xile, on es tramita la causa, defensa una solució integral per a l'eliminació de la roba. "Em sembla que el conjunt de l'Estat de Xile, amb altres departaments (...), hauria de mirar aquest problema de manera sistèmica", va dir a l'AFP.
Experts i activistes mediambientals esperaven la Conferència de l'ONU sobre el Clima (COP27) va acabar amb una forta menció de biodiversitat en la seva declaració final. Però van marxar decebuts.
Per a alguns, les delegacions de la COP27 van perdre una oportunitat important de reconèixer la connexió entre la crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat, que fa temps que s'han tractat per separat. Si no es resolen aquestes crisis, es delmarà encara més els sistemes de suport a la vida de la Terra i també es perdrà l'objectiu de limitar la escalfament global a +1,5ºC, avisen.
"Estem perduts si no resolem el clima i estem perduts si no resolem la biodiversitat", va dir a l'AFP Basile van Havre, copresident de les negociacions de l'ONU sobre la biodiversitat.
A les reunions de biodiversitat de la COP15 del mes vinent, desenes de països hauran de trobar un nou marc de protecció per a la fauna i la flora amenaçades de destrucció.
Paral·lelament a la cimera, els científics adverteixen que el canvi climàtic i els danys a la biodiversitat podrien provocar la sisena extinció massiva del planeta. Aquesta destrucció natural també alimentaaria canvi climàtic.
Els oceans absorbeixen gran part de la calor creada per les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pels humans i, juntament amb els boscos, són importants magatzems de carboni.
“La natura és responsable de fins a un terç de la solució climàtica. I és una tecnologia provada", va dir a l'AFP Brian O'Donnell, director de Campaign for Nature.
Els oceans són "superherois" oblidats, que absorbeixen carboni i temperatura a costa de l'acidificació i les onades de calor que maten els coralls, va destacar.
A mesura que el planeta s'escalfa, les espècies i els ecosistemes poden jugar un paper crucial en la resiliència. Els manglars, per exemple, poden mitigar l'erosió costanera causada per l'augment del nivell del mar.
Aquesta setmana, el Banc Central (BC) ha publicat el Instrucció Normativa 325/2022 l'objectiu del qual és orientar com els bancs haurien de comptabilitzar els “actius de sostenibilitat”, que inclou principalment crèdits de carboni.
Amb aquesta iniciativa es pretén oferir una major transparència a les inversions, estandarditzar els registres comptables i reduir les possibles incerteses en aquest procés. Amb això, el BC no només pot controlar aquests actius, sinó també observar el mercat i prendre mesures, si és necessari.
Com que són actius de creació recent, encara no hi havia una norma específica per al seu registre comptable, ni per part d'entitats financeres ni d'altres empreses. Consulteu més informació sobre les dues maneres en què es poden comptar al Restableix l'article del portal.
Curto Verd és un resum diari del que cal saber sobre el medi ambient, la sostenibilitat i altres temes relacionats amb la nostra supervivència i la del planeta.
(amb AFP)
(🚥): pot requerir registre i/o signatura
(🇬🇧): contingut en anglès
(*): el contingut en altres idiomes és traduït per Google Un traductor
Aquesta publicació es va modificar per última vegada el 25 de novembre de 2022 a les 15:27
A OpenAI acaba de presentar la Model Spec, una estructura que detalla...
Synthesia és una innovadora plataforma de creació de vídeo que utilitza intel·ligència artificial (IA) per...
Creeu un impacte global amb els vostres vídeos Checksub, la plataforma d'intel·ligència artificial (IA)...
El 2024 és l'any en què la intel·ligència artificial (IA) esdevé una realitat en el medi ambient...
La crisi climàtica es presenta com un dels grans reptes de la humanitat al segle XXI...
Un nou estudi de l'empresa d'anàlisi de xarxes socials Sprout Social revela com...