Des de la Revolució Industrial, la manera d'organitzar la nostra societat i la nostra economia ha imposat un alt cost al clima i a les diverses comunitats del planeta, donant lloc a l'estat actual de emergència climàtica.
PUBLICITAT
El desenvolupament de l'actual model econòmic capitalista –que va néixer pràcticament simultàniament al sistema industrial– ha impulsat la perpetuació de les desigualtats, ha intensificat els desplaçaments forçats, ha generat catàstrofes humanitàries i ha provocat la pèrdua de biodiversitat, amenaçant l'equilibri de la vida a la Terra i generant el context d'aquesta crisi. Encara que el descarbonització de l'economia es veu com una de les principals solucions a aquesta emergència, cal reconèixer que això per si sol no és suficient.
Això és perquè la crisi climàtica transcendeix la seva dimensió purament ambiental: és sistèmica; per tant, engloba qüestions interseccionals relacionades amb problemes socioambientals, racials i de gènere. En aquest escenari complex, la “Transició Justa” sorgeix com una alternativa essencial per preservar la vida a la Terra i aconseguir un sistema que garanteixi la justícia per a la natura i la societat.
El concepte de "Transició Justa" es va originar als anys 1970 als Estats Units, quan sindicats, moviments ecologistes i pobles indígenes es van unir per lluitar contra la contaminació industrial, en un moment en què les denúncies per delictes mediambientals eren cada cop més freqüents.
PUBLICITAT
Des d'aleshores, el terme ha evolucionat globalment, incorporant-se a moviments internacionals i acords importants, com el Acord de París va signar l'any 2015, el principal compromís mundial per combatre l'actual crisi climàtica, que estableix la necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per tal de mitigar els riscos i impactes d'aquesta emergència.
No obstant això, la comprensió de 'transició justa" no s'hauria de limitar a reduir les emissions de GEH. Ella busca un canvi sistèmica en la nostra manera de produir, consumir i viure en societat, passant d'a economia extractiu per economia regenerativa, tal com proposa Aliança per la Justícia Climàtica. Així, abasta no només el sector energètic, sinó tots els altres, com el transport, l'agroempresa i la moda. D'aquesta manera, esdevé l'estratègia ideal per combatre la crisi climàtica, també sistèmica.
Un exemple pràctic d'aquest enfocament seria la transició d'a sistema alimentari industrial per un model de sobirania alimentària, amb èmfasi en la valoració de la producció local i del mercat local, fomentant l'autosuficiència, la sostenibilitat i l'autonomia de les comunitats, establint un sistema més equitatiu amb participació activa de les persones més afectades.
PUBLICITAT
Entre tecnologies ancestrals i tecnologies contemporànies
És important destacar que la “Transició Justa” pretén crear solucions des de la perspectiva de les persones més afectades pel sistema productiu actual i la crisi climàtica, com les comunitats indígenes. Per tant, les estratègies i tecnologies ancestrals estan centralitzades i valorades, riques en coneixements sovint ignorats per la ciència occidental. Un exemple és el principi de "benestar“, que preveu l'ús de tècniques agroecològiques en la producció d'aliments.
Al mateix temps, no descarta la utilitat de les tecnologies contemporànies, com ara Intel · ligència artificial (AI), sempre que s'utilitzin de manera segura i es produeixin cada cop més mitjançant processos ètics i responsables. Això implica, per tant, considerar tots els possibles impactes negatius de les tecnologies desenvolupades dins l'àmbit del sistema exploratori actual.
En aquest sentit, la IA també pot ser una eina per regenerar aquest sistema, ajudant a reduir les emissions de carboni a les indústries, gestionant sistemes d'energies renovables per reduir la dependència dels combustibles fòssils i fomentant el benestar de les comunitats locals.
PUBLICITAT
L'objectiu de la transició justa és precís: passar a un sistema global que garanteixi la justícia climàtica, socioeconòmica, racial i de gènere. Les eines, com la IA, són mitjans que hem de co-crear i aprendre a utilitzar, especialment amb aquells que més necessiten aquesta transició, per garantir plenament els drets humans i naturals.
Claudia Castanheira És comunicadora socioambiental, professora i investigadora centrada en la sostenibilitat i la justícia socioambiental. Té un màster en Speech and Sustainability (USP), fundadora de Brechós pelo Mundo i col·laboradora de Fashion Revolution a Bèlgica. @euclaudiacastanheira
Llegiu també:
