coberta vermella AFP

Els avisos meteorològics preventius salven vides, diu l'ONU

Els sistemes d'alerta preventiva de desastres meteorològics salven moltes vides, però les pèrdues econòmiques associades a aquests fenòmens han augmentat a un ritme vertiginós, va informar dilluns (22) l'ONU.

Entre 1970 i 2021, al voltant de dos milions de persones van morir per fenòmens meteorològics, climàtics o hidrològics extrems, segons noves dades de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

PUBLICITAT

Aquest organisme especialitzat de l'ONU va actualitzar les seves dades fins al 2021 i va revelar que el 90% de les víctimes mortals es van registrar als països en desenvolupament.

Els 11.778 desastres registrats en els 51 anys estudiats van provocar pèrdues de 4,3 bilions de dòlars (21,4 bilions de reals a preus actuals), ha indicat.

"Les comunitats més vulnerables són, malauradament, les més afectades pels riscos meteorològics, climàtics i hidrològics", va dir el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas.

PUBLICITAT

No obstant això, l'agència de l'ONU va subratllar que la millora dels sistemes d'alerta i la gestió coordinada de desastres han reduït considerablement el nombre de víctimes.

Per a Taalas, és prioritari que aquests sistemes d'alerta arribin a tota la població mundial perquè permeten preparar-se, protegir-se i escapar a temps dels llocs de risc.

L'objectiu, compartit pel secretari general de l'ONU, és protegir el món sencer l'any 2027.

PUBLICITAT

L'OMM va subratllar que aquests sistemes no només salven vides, sinó que també "multipliquen per almenys per deu el retorn de la inversió".

A Amèrica del Sud es van registrar 943 catàstrofes atribuïdes a fenòmens meteorològics, climàtics i hidrològics i el 61% van ser inundacions. Aquests fenòmens van provocar la mort de 58.484 persones i pèrdues de 115,2 milions de dòlars (574,2 milions de reals, a preus corrents).

Pèrdues econòmiques

Actualment, només la meitat dels països disposen d'aquest tipus de sistemes d'alerta i la cobertura és especialment escassa a l'Àfrica i als països més pobres.

PUBLICITAT

Els països de l'OMM es reuneixen a Ginebra a partir d'aquest dilluns i estudien ratificar aquesta iniciativa, en la qual també participen l'Oficina de l'ONU per a la Reducció de Desastres, la Unió Internacional de Telecomunicacions i la federació internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. , amb la participació d'altres actors, des de les institucions financeres fins al sector privat.

Un exemple és el cicló Mocha, que va causar estralls a Myanmar i Bangla Desh la setmana passada, va dir Taalas.

Mocha, el nombre de morts del qual va pujar a 145, segons la Junta de Myanmar, "va causar una devastació generalitzada (...) que va afectar els més pobres entre els pobres", va dir el secretari general, que va qualificar que aquest nombre de víctimes és molt inferior al de l'esquerra per catàstrofes semblants en el passat.

PUBLICITAT

"Gràcies a l'alerta primerenca i la gestió de desastres, aquestes taxes de mortalitat catastròfiques són ara, per sort, cosa del passat. Les alertes preventives salven vides", va dir.

D'altra banda, les pèrdues econòmiques es van disparar.

En termes monetaris, els més afectats van ser els països rics, però si es compara el dany amb la mida de les economies de les nacions afectades, van ser els països més pobres els que van patir les pèrdues més grans, apunta l'OMM.

Els Estats Units van patir pèrdues d'1,7 bilions de dòlars (8,4 bilions de reals a preus actuals), equivalents al 39% de les pèrdues totals a tot el món des de 1970.

Els països desenvolupats van registrar més del 60% de les pèrdues per catàstrofes meteorològiques, climàtiques o hídriques, però en més del 80% dels casos aquestes pèrdues equivalen a menys del 0,1% del Producte Interior Brut (PIB).

En comparació, en el 7% de les catàstrofes que van afectar els països més pobres, les pèrdues van arribar a més del 5% del PIB. En alguns casos, hi ha catàstrofes que van provocar pèrdues equivalents a gairebé un terç del PIB.

Llegiu també:

* El text d'aquest article ha estat generat parcialment per eines d'intel·ligència artificial, models de llenguatge d'última generació que ajuden a la preparació, revisió, traducció i resum de textos. Les entrades de text les va crear Curto Les notícies i les respostes d'eines d'IA es van utilitzar per millorar el contingut final.
És important destacar que les eines d'IA són només eines i la responsabilitat final del contingut publicat recau en el Curto Notícies. Amb un ús responsable i ètic d'aquestes eines, el nostre objectiu és ampliar les possibilitats de comunicació i democratitzar l'accés a la informació de qualitat.
🤖

Desplaçar-se cap amunt