collita
Crèdits d'imatge: Reproduction/Unsplash

L'alimentació està amenaçada pels desastres climàtics

Les crisis lligades a les guerres, les catàstrofes climàtiques i la pandèmia de la Covid-19 han sacsejat els sistemes alimentaris mundials i han submergit milions de persones en la fam i la pobresa. El tema estarà sobre la taula a la propera conferència de l'ONU sobre el clima, COP27, a principis de novembre a Sharm el-Sheikh, Egipte. Les inundacions, les sequeres i les onades de calor afecten els cultius a Europa i Àsia i amenacen la Banya d'Àfrica amb fam. Els experts també adverteixen que això podria ser només el començament.

"Si no actuem ara, és només un tast del que vindrà", diu Mamadou Goita, del grup IPES-Food, que treballa amb organitzacions de pagesos, principalment a l'Àfrica.

PUBLICITAT

La producció d'aliments és una activitat amb importants emissions de gasos d'efecte hivernacle i altament exposada al canvi climàtic. Alguns d'aquests impactes són a llarg termini, com ara els rendiments més baixos de la terra, l'escalfament dels oceans, els canvis estacionals entre pol·linitzadors i plantes, o la calor excessiva en el treball agrícola.

Però d'altres ja s'han d'incloure entre els factors de risc actuals. Les inundacions poden provocar una "devasació sobtada dels mitjans de vida i la infraestructura", explica Rachel Bezner Kerr, professora de la Universitat de Cornell, als Estats Units.

L'any 2022 registra exemples espectaculars

Una onada de calor va afectar els cultius del sud d'Àsia i la sequera va devastar els d'Europa; les inundacions van ofegar els arrossars a Nigèria i la Xina. La crisi afecta els més vulnerables.

PUBLICITAT

Uns 22 milions de persones estan amenaçades per la fam a Kenya, Somàlia i Etiòpia, després de quatre estacions de pluges... sense pluges, segons el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides.

Al Pakistan, les inundacions del monsó sense precedents s'han empasat grans extensions de terres agrícoles.

Els desastres meteorològics poden provocar restriccions a les exportacions, com les imposades per l'Índia aquest any després que la seva collita de blat va patir l'onada de calor. L'especulació i la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna només van empitjorar la situació, augmentant el preu dels cereals.

PUBLICITAT

Una part de solucions és monetària, l'altra implica reduir les emissions de gasos contaminants, ja que la producció d'aliments serà "impossible" en determinades regions si l'escalfament es manté en la seva trajectòria actual, segons l'IPCC.

Els habitants dels països rics podrien, al seu torn, reduir el seu consum de carn i, com a conseqüència, l'ús de cereals com a alimentació del bestiar. Com a conseqüència, la ramaderia ja no avançaria en detriment dels boscos. I tots els països podrien diversificar la seva dieta habitual més enllà de l'arròs, el blat de moro, el blat i les patates.

Però aquestes solucions tenen els seus límits. Avui dia, no hi ha varietats de cereals capaços de resistir el clima cada cop més freqüent i destructiu i els desastres que pateixen el planeta.

PUBLICITAT

(Amb AFP)

Llegiu també:

Desplaçar-se cap amunt