Amazones
Crèdits d'imatge: Canva

L'Amazones està experimentant manca de govern i destrucció, i tota la humanitat pot pagar-ho, diu l'institut

Ane Alencar, directora de Ciència de l'Institut de Recerca Ambiental de l'Amazones (IPAM), denuncia l'incompliment de la llei i l'ocupació indiscriminada de terrenys públics, a més de la manca de control governamental per contenir les bandes que operen a la regió. "Cal haver-hi un xoc de comandaments en aquestes àrees per demostrar que el govern federal i els governs estatals tenen el control del territori".

AVUI ÉS EL DIA DE L'AMAZONES

Dia d'Amazones se celebra el 5 de setembre i el seu principal objectiu és conscienciar la gent de la importància del bosc tropical més gran del món, la biodiversitat del qual està connectada amb la vida arreu del planeta i ha patit constants atacs. Aquesta data va ser escollida com a manera d'honorar la creació de la Província d'Amazones (actualment Estat d'Amazones) per part de D. Pedro II, l'any 1850.

PUBLICITAT

Desgovern

El director de l'IPAM fa un diagnòstic molt clar del mal que ofega el bosc. “L'Amazones viu un procés de manca de governança amb una gran sensació d'impunitat, que es tradueix en l'incompliment de la llei i l'ocupació indiscriminada de terrenys públics”, afirma Ane Alencar.

"El resultat d'això: una mica més de la meitat, al voltant del 51%, de tot el que s'ha deforestat al bioma amazònic ha passat en terrenys públics.", diu.

O Amazon Environmental Research Institute (IPAM) és una organització científica, no governamental, no partidista i sense ànim de lucre que treballa pel desenvolupament sostenible de l'Amazònia des de 1995. La seva finalitat és consolidar, l'any 2035, el model de desenvolupament tropical de l'Amazònia, mitjançant la producció de coneixement, la implementació d'iniciatives locals i la influència en les polítiques públiques, per incidir en el desenvolupament econòmic, la igualtat social i la preservació del medi ambient.. (IPAM)

PUBLICITAT

“Hem d'atrapar les bandes que ocupen il·legalment terrenys públics. Avui ha estat una inversió de baix risc, perquè no pateixen cap tipus de represàlia. Cal identificar la connexió d'aquest tipus de negocis amb la indústria de la fusta, l'extracció d'or, el narcotràfic, que avui semblen estar interconnectats i actuant en els fronts de desforestació a l'Amazònia (sud d'Amazones, sud-oest de Pará, Acre, nord de Rondònia i al nord-oest de Mato Grosso).

Escolteu a continuació el que diu l'Ane sobre la manca de govern i les accions criminals a l'Amazònia:

S'esperava una desforestació rècord i no va ser més gran a causa de La Nina

L'augment dels incendis –que va registrar un rècord a l'agost d'enguany– ja l'esperava l'IPAN “per dos factors principals: l'elevada desforestació (que deixa molt de material combustible per cremar) i també el fet que la gent està utilitzant més foc. gestionar la pastura, la qual cosa augmenta el nombre d'incidents i focs d'incendi”, explica el director. “El període preelectoral també contribueix tant a la desforestació com a la gestió dels incendis”, diu Ane.

PUBLICITAT

“M'alegro que, l'any passat i aquest any, el L'Amazones està sota l'impacte del fenomen climàtic de La Niña -que aporta humitat a la regió- retardant l'estació seca en algunes regions, fet que ha reduït els incendis.”, explica Ane Alencar.

Com afecta el fenomen La Niña al clima del Brasil?

Representa un refredament anormal de les aigües de l'oceà Pacífic per l'augment de la força dels vents alisis (desplaçament de masses d'aire calent i humit cap a zones de baixa pressió atmosfèrica a les zones equatorials de la Terra). Al Brasil, a causa d'aquest fenomen, es produeixen pluges més abundants a l'Amazònia, amb un augment dels cabals dels rius i les inundacions. Al nord-est, això també significa una major precipitació. Al sud, les temperatures pugen i hi ha una major presència de sequeres. Al sud-est i mig oest, els efectes són imprevisibles. (BBC Brasil)

Segons el director de l'IPAN, si enguany ens haguéssim enfrontat a la situació climàtica del 2019 –més calorosa i seca– “segurament tindríem més foc que el que vam veure a l'agost i hauria batut un rècord encara més gran”.

El que l'IPAM defensa per AAmazon?

L'IPAM és una institució de recerca independent del tercer sector, l'objectiu principal de la qual és disposar d'un Amazon ambientalment saludable, econòmicament pròsper i socialment just.

PUBLICITAT

Escolteu el que diu l'expert a continuació:

"No volem l'Amazones en una cúpula. Volem que es produeixi el desenvolupament, però això té en compte els drets i la qualitat de vida dels pobles i comunitats tradicionals, així com dels ecosistemes".

Segons Ane Alencar, l'IPAM identifica els principals problemes –desforestació, incendis– i busca indicar possibles maneres de solucionar-los. El principal problema actualment és la desforestació.

“Avui estem en un món amb una emergència climàtica i tots hem de fer alguna cosa. Al Brasil, hem de reduir la desforestació".

PUBLICITAT

Dia d'Amazones

“L'Amazones és un patrimoni per als brasilers i per al món. El bosc amazònic té un paper important regulador del clima, ja que recicla tones d'aigua al dia –a través de l'evapotranspiració dels arbres– i emmagatzema tones de carboni, que estaria a l'atmosfera ajudant a escalfar encara més el planeta”, reforça Ane Alencar.

L'expert adverteix: l'Amazònia en peu acull moltes espècies, algunes encara desconegudes, que poden representar un potencial econòmic i farmacològic important per a la humanitat.

“L'Amazones és un bressol de cultures, que va trigar milers d'anys a establir-se tal com és i, en els últims 30 anys, n'hem destruït moltes. Si continuem en aquest camí de destrucció ràpida, fins i tot amb el 80% de la regió encara en peu, acabarem amb un patrimoni desconegut i pagarem el preu".

Si el ritme actual de destrucció continua, tota la humanitat pagarà el preu.

Escolteu l'alerta de l'investigador:

"La pregunta que queda és: Avui, estem perdent aquest patrimoni? I qui se'n beneficia d'això?"

“Són els acaparadors de terres, les persones que ho fan de manera indiscriminada, per guanyar diners fàcils, perquè el risc és molt baix. Només parlem del 51% de la desforestació que s'ha produït en terrenys públics. Ni tan sols parlo dels lavabos. Si la gent sabés quant costa restaurar un bosc, no pensaria en la desforestació”, conclou l'Ane.

Llegiu també:

(🚥): pot requerir registre i/o signatura 

(🇬🇧): contingut en anglès

(*): el contingut en altres idiomes és traduït per Google Un traductor

Desplaçar-se cap amunt