Però els models climàtics han subestimat fins ara la seva contribució al canvi climàtic. augment del nivell dels oceans, considerant només l'augment de les temperatures terrestres i ignorant les interaccions entre l'atmosfera, els oceans, les capes de gel i algunes glaceres.
PUBLICITAT
Un estudi d'investigadors de Corea del Sud i els Estats Units va establir que, si es mantenen les polítiques climàtiques actuals, el La fusió de les capes de gel a l'Antàrtida i Groenlàndia augmentaria el nivell del mar aproximadament mig metre el 2050.
Aquesta xifra podria pujar fins a 1,4 metres en el pitjor dels casos, la qual cosa generaria un augment significatiu de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Els investigadors es basen en diferents escenaris proposats per experts del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides.
PUBLICITAT
"Punt d'inflexió"
L'estudi, publicat aquesta setmana a la revista Nature Communications, també indica quan el la fusió incontrolable de les capes de gel i les glaceres podria accelerar-se.
"El nostre model estableix llindars entre 1,5 °C i 2 °C d'escalfament, sent 1,8 °C la nostra millor estimació, per a la pèrdua accelerada de gel i l'augment del nivell dels oceans", Fabian Schloesser, de la Universitat de Hawaii, coautor de la recerca.
Les temperatures ja han augmentat gairebé 1,2ºC a tot el món des de l'era preindustrial.
PUBLICITAT
Els científics saben que les plaques de gel de Antàrtida occidental i Groenlàndia –que poden elevar el nivell del mar fins a 13 metres a llarg termini– tenen “punts d'inflexió” en què les seves ruptures són inevitables.
Tanmateix, les temperatures associades a aquest fenomen mai s'havien identificat amb precisió.
Altres estudis publicats a la revista mostren, en canvi, que la glacera Thwaites, a l'Antàrtida occidental, s'està fracturant d'una manera sense precedents.
PUBLICITAT
Aquesta glacera de la mida del Regne Unit ja s'ha reduït 14 quilòmetres des de la dècada de 1990, però el fenomen no es va entendre del tot a causa de la manca de dades.
"Porta"
Una expedició de científics britànics i nord-americans va perforar un forat equivalent a dues torres Eiffel (600 metres) de profunditat a través de la gruixuda llengua de gel empès per Thwaites al mar d'Amundsen.
Van trobar indicis d'erosió accelerada, així com esquerdes obertes per l'aigua de mar.
PUBLICITAT
"L'aigua calenta entra a les fissures i participa en l'erosió de la glacera en el seu punt més feble", va dir Britney Schmidt, autora d'un dels estudis i professora de la Universitat de Cornell de Nova York.
Un altre estudi publicat a la revista Earth's Future destaca que l'augment del nivell del mar destruirà les terres de cultiu i les fonts d'aigua potable, forçant milions de persones a l'exili abans del previst.
"El temps que tenim per preparar-nos per a una major exposició a les inundacions pot ser molt menor del que s'esperava", van advertir els autors.
Els càlculs, fins aleshores, depenien de dades mal interpretades. El radar que mesurava l'altitud de les regions costaneres sovint confonia les copes dels arbres i els sostres de les cases, col·locant-los al mateix nivell que el terra. Això vol dir que el terreny és molt més baix del que es pensava.
(amb AFP)
Llegiu també:
