O IPCC, que inclou centenars de científics d'arreu del món, debat aquesta setmana quina síntesi hauria de lliurar als líders polítics de gairebé 200 països presents a la seva reunió a Interlaken, Suïssa. Aquest és el resum del seu sisè cicle d'avaluacions científiques, que va durar nou anys.
PUBLICITAT
Límit 1,5 °C o 2 °C?
O Acord de París El 2015 marca l'objectiu limitar l'augment de la temperatura mitjana del planeta a menys de 2 °C, idealment 1,5 °C, en comparació amb mitjans del segle XIX..
@curtonews O #Acord de París és un tractat internacional que té un objectiu principal: reduir l'escalfament global. O Curto t'ho expliquen més! 🌎
♬ so original - Curto Notícies
Des del 2018, l'IPCC ha insistit que només l'objectiu més ambiciós d'1,5 °C pot salvar el món d'una greu crisi climàtica. Això implica adoptar “canvis sense precedents en tots els aspectes de la societat”.
A partir d'ara i fins al 2030, s'espera que les emissions de gasos d'efecte hivernacle baixin un 43% respecte als nivells del 2019, i fins a un 84% l'any 2050. Continuen, però, augmentant i, inevitablement, es superaran aquests 1,5 °C.
PUBLICITAT
⚠️ Cada dècima de grau compta.
A +1,5 °C, el 14% de les espècies terrestres estaran amenaçades d'extinció.
A +2 °C, el 99% dels esculls de corall de les aigües temperades –que acullen al voltant del 25% de la vida marina– moriran d'asfixia, i l'aqüicultura, com el marisc i la piscicultura, també en patirà les conseqüències.
Els informes de l'IPCC destaquen el perill dels “punts calents”, és a dir, límits de temperatura dels quals no hi ha retorn i que provoquen canvis irreversibles.
PUBLICITAT
És el cas, per exemple, dels marges del Amazones, on la selva tropical es va transformar una vegada en sabana. A les regions nòrdiques, Groenlàndia i l'Antàrtida occidental, a escalfament global entre 1,5 °C i 2 °C poden provocar la fusió del permafrost, la capa congelada que cobreix milions de km2 de terra que reté CO2 i metà.
La fusió dels casquets polars d'aigua dolça pot provocar que el nivell dels oceans augmenti fins a deu metres al llarg dels segles, també de manera irreversible.
"Atles del sofriment"
L'informe de l'IPCC 2022 sobre l'impacte de l'escalfament va ser descrit pel secretari general de l'ONU, António Guterres, com un "atles del patiment humà". Entre 3,3 i 3,6 milions de persones són "molt vulnerables" a aquests efectes, especialment davant les onades de calor, les sequeres, així com els mosquits, vectors de transmissió de malalties.
PUBLICITAT
L'any 2050, moltes megaciutats costaneres i petits estats insulars patiran cada any catàstrofes climàtiques fins ara excepcionals.
Ecosistemes en perill
De moment, són els boscos, les plantes i el sòl els que contribueixen a pal·liar la factura climàtica. Aquestes regions boscoses de tot el món, i en particular la Amazones, contribueixen a absorbir al voltant d'un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provocades per l'activitat humana.
L'explotació excessiva d'aquests recursos de fusta envia CO2, metà (CH4) i òxid de nitrogen a l'atmosfera. I l'agricultura consumeix el 70% de les reserves d'aigua dolça disponibles. Els oceans també contribueixen al relleu, absorbint el 25% del CO2 produït per l'home, i més del 90% de l'excés de calor causat pels gasos d'efecte hivernacle. Això, però, ha tingut un cost: els mars s'han acidificat i l'escalfament de l'aigua superficial ha augmentat la força i l'abast de les tempestes tropicals.
PUBLICITAT
Energies fòssils
Qualsevol solució implica "reduccions ràpides, profundes i, en la majoria dels casos, immediates dels gasos d'efecte hivernacle en tots els sectors", incloent la indústria, l'agricultura, l'energia i les ciutats, adverteix l'IPCC. Les centrals tèrmiques que no disposen de tecnologia capaç de captar CO2 han de reduir les seves emissions entre un 70% i un 90% durant els propers vuit anys.
L'any 2050, el món ha de ser neutre en carboni, la qual cosa significa absorbir les emissions residuals a l'atmosfera. La bona notícia és que les alternatives als hidrocarburs han baixat de preu. Entre el 2010 i el 2019, el cost unitari de l'energia solar va caure un 85% i el de l'eòlica un 55%.
(amb AFP)
Llegiu també:
