Malgrat les pèrdues del Front Parlamentari ecologista, com Alessandro Molon (PSD), Rodrigo Agostinho (PSB) i l'indígena Joenia Wapichana (Rede), que no van ser reelegits, en la valoració de SOS Mata Atlântica el "banc verd" seguirà sent fort per abordar qüestions importants per al medi ambient i la sostenibilitat.
PUBLICITAT
Dels 216 parlamentaris que formen el front ecologista, 112 van ser reelegits. Aquests es divideixen en excel·lents, bons i sensibles a causes ambientals, segons l'índex de convergència ambiental, que utilitza l'eina o Far Verd. La mateixa plataforma també va cartografiar els anomenats antiambientalistes o contraris a les qüestions mediambientals, amb un total de 97 el 2022. D'aquests, 61 van ser reelegits.
“Tant els partidaris com els en contra van perdre el mateix nombre de parlamentaris. Hi va haver 36 pèrdues de parlamentaris, a favor i en contra dels temes ambientals”, explica Malu Ribeiro, director de Polítiques Públiques de SOS Mata Atlântica.
La conclusió, per tant, és que encara hi ha xifres i força per a la banqueta verda al Congrés. “La situació a la Cambra dels Diputats no és tan dolenta. Al Senat passa el mateix: del Front eren 8, 3 no van ser reelegits, però n'hem guanyat 5 de nous sensibles a l'agenda mediambiental i és possible que s'incorporin al front parlamentari. Tot i que tenim nous senadors que van ser ministres [de Bolsonaro] i que defensen l'agenda duanera conservadora”, diu Malu. Mirar abaix:
PUBLICITAT
A més dels reelegits, cal ampliar el Front Parlamentari ecologista amb nous parlamentaris que s'estan cartografiant. Segons Malu Ribeiro, l'objectiu és buscar aquests nous diputats –com dos transsexuals elegits per primera vegada– i altres que tinguin una agenda de diversitat, gènere i inclusió i que també puguin començar a defensar causes verdes. “Tenim la diputada Taliria Petrone (Psol) que ha rebut més vots, i és coordinadora del GT Aigua, Gènere i Seguretat Climàtica, en l'àmbit ecologista”, recorda Malu, que també esmenta la diputada de Tabata Amaral (PSB), com un reelegit que va demostrar ser un soci pel medi ambient.
“Tenim un got ple, important, per a dos escenaris: amb Lula/Alckmin elegit, una agenda de desenvolupament sostenible més progressista i una agenda climàtica de major rellevància internacional. Però, en l'altre escenari –la reelecció de Bolsonaro– hi ha un bon grup de resistència per fer front a problemes antiambientals, com estem vivint ara”.
Malu Ribeiro
Mira aquest fragment de l'entrevista Curto Verd amb Malu Ribeiro:
Escenari més favorable el 2022 que el 2018
“A diferència del 2018, l'agenda mediambiental va ocupar enguany un espai en els debats polítics, va ocupar espais de rellevància per a les candidatures, no va ser amagada ni atacada, com va passar el 2018. Els que ataquen el medi ambient, de fet, són els extrems. dret que no veu la importància dels temes socioambientals per al país”, valora Malu Ribeiro.
PUBLICITAT
Malgrat les eleccions de Ricardo Sales (PL) com a diputat federal –l'exministre de Medi Ambient que va dir “passar el ramat” durant la pandèmia del covid-19– i altres exministres antiambientalistes del govern de Bolsonaro, hi ha hagut guanys importants. aquest any, segons Malu Ribeiro.
Cita l'elecció de dos indígenes diumenge (2), a la Cambra: Sônia Guajajara i Célia Xakriabá (ambdues per Psol). La causa indígena també guanya tres representants més per als propers 4 anys: Juliana Cardoso i Paulo Guedes (tots dos del PT) i Silvia Waiãpi (PL).
Imatge: Billy Boss / Cambra de Diputats
Riscos per al bosc atlàntic
“Hi ha parlamentaris que van ser escollits amb una agenda que era anti-Llei forestal atlàntica, anti-Codi forestal, i amb una agenda d'amnistia per als degradants, i això és perillós per a la Selva Atlàntica”, adverteix Malu Ribeiro. Tanmateix, ella mateixa conclou que “la societat està parant atenció ara” i ja no accepta incendis, desforestació i rius contaminats com abans.
PUBLICITAT
D'altra banda, el vot expressiu de la exministre d'Infraestructures Tarcísio de Freitas (republicans) a la primera volta de les eleccions per al govern de São Paulo, el pas del membre del PT Fernando Haddad –que es va avançar a les enquestes d'intencions de vot– és un punt d'alerta per a la defensa del bioma de la Selva Atlàntica, principalment per el perfil “treballador”” del candidat, segons Malu Ribeiro.
"És una candidatura preocupant perquè São Paulo va ser un referent en l'agenda mediambiental en la publicació d'estàndards, en la lluita contra la desforestació, quasi arribant a la taxa de desforestació zero a la Selva Atlàntica, i podria retrocedir molt si aquesta agenda laboral, i la es produeix la privatització de diversos sectors -com l'aigua, per exemple-”, diu Malu Ribeiro.
Però, segons el representant de SOS Mata Atlântica, l'Assemblea Legislativa de São Paulo va escollir, en aquestes eleccions, “escons molt interessants i molt forts”, vinculats a la sostenibilitat. "Per tant, crec que no deixaran que el govern faci el que vulgui".
PUBLICITAT
Veja também:
