Crèdits d'imatge: Reproduction/Unsplash

Els ministres inicien les negociacions a Mont-real per a un acord sobre la biodiversitat

Els ministres de Medi Ambient d'arreu del món han començat, aquest dijous (15), a intentar aglutinar posicions per a un acord que salvarà la natura la propera dècada, després d'intenses i difícils negociacions a la Conferència de l'ONU sobre la Biodiversitat (COP15) a Mont-real, a Canadà. Quan falten pocs dies per al final de la cimera, dilluns vinent, els ulls estan posats en les discussions d'alt nivell entre governs.

El president de la Xina, Xi Jinping, va demanar aquest dijous (15) a concloure un acord que permeti construir "una comunitat de tota la vida a la Terra" per al 2030. "Un ecosistema saludable és essencial per a la prosperitat de la civilització", va afegir Xi en un missatge de vídeo. La Xina és l'amfitrió de la reunió, juntament amb el Canadà.

PUBLICITAT

S'estan negociant una vintena d'objectius amb l'objectiu de rescatar ecosistemes, restaurar terres degradades i protegir el 20% de la Terra.

Per aconseguir-ho, els 196 membres de la Convenció de l'ONU sobre la Diversitat Biològica (CDB) han d'arribar a un consens sobre un "marc global de la biodiversitat“, però de moment, persisteixen diferències significatives entre països rics i en desenvolupament.

"Cap acord serà perfecte, però és necessari garantir un acord global sòlid que acabi amb la nostra guerra sense sentit i autodestructiva contra la natura", va dir Amina J. Mohammed, secretària general adjunta de l'ONU.

PUBLICITAT

"El declivi de les espècies no és inevitable. No és un camí sense sortida. Podem canviar el curs de les coses", va dir el ministre canadenc de Medi Ambient, Steven Guilbeault.

Els científics adverteixen que hem de replantejar urgentment la nostra relació amb la natura, abans que l'explotació excessiva i la depredació acabin confirmant el que alguns temen: la sisena extinció massiva de la història del planeta.

Tanmateix, com va passar fa poc menys d'un mes a l'esdeveniment sobre el canvi climàtic de la COP27 a Sharm el-Sheikh, Egipte, els diners monopolitzen bona part de la discussió a la ciutat canadenca.

PUBLICITAT

Discòrdia

El tema de discussió és la creació d'un fons per biodiversitat, que recolza econòmicament els esforços per complir els objectius del pacte.

Desenes de països, amb el Brasil al capdavant, exigeixen "subvencions financeres d'almenys 100 milions de dòlars anuals, o l'1% del PIB mundial, l'any 2030". El nombre representa deu vegades l'import de l'ajuda actual, i tant com el promepresa per lluitar contra l'escalfament global.

Però els països rics són reticentsprometenir nous imports i defensar reformes dels mecanismes financers existents.

PUBLICITAT

Voluntat política

Al centre dels debats hi ha diversos temes importants: la protecció del 30% de l'espai terrestre i de l'espai marítim del món, un gran avanç respecte als respectius 17% i 8% actuals.

També es debat l'eliminació de les subvencions de mil milions de dòlars perjudicials per a les espècies, el suport a la pesca i l'agricultura sostenibles, la reducció de pesticides i la reforestació.

Però tots els objectius depenen, en certa mesura, de garantir els mecanismes financers per aconseguir-los.

PUBLICITAT

"El grup africà vol arribar a un acord amb diners sobre la taula, altres països emergents també, però el Brasil està aprofitant la qüestió financera per fer inviable el procés", va confiar un negociador occidental.

Segons la font, la delegació brasilera encara segueix les directrius del govern al final del mandat del president Jair Bolsonaro, que dóna suport a un agronegoci hostil a la reducció de l'ús de pesticides.

Però els països del Sud que es presenten com a ambiciosos mediambientalment també van difondre el seu missatge: "Malgrat els nostres esforços, estem profundament preocupats per la manca d'un compromís clar de mobilització de recursos", va declarar el representant colombià a la reunió sobre la crisi.

Descans total

L'actitud dels països desenvolupats "ha deixat les negociacions a la vora de la ruptura total", va declarar dimecres (14) Innocent Maloba, analista de l'ONG WWF International.

“Els països desenvolupats, amb el seu paper eminent en la crisi de la biodiversitat pel seu nivell de consum, tenen el deure de donar suport als països en desenvolupament, és en el seu propi interès”.

Les necessitats són immenses: el cost d'una transició econòmica capaç de protegir la natura s'estima en gairebé 900 milions de dòlars anuals, un 25% per a la conservació d'espais protegits i la resta per "ecologitzar" l'economia.

Zakri Abdul Hamid, fundador de Malàisia d'IPBES, l'equivalent de biodiversitat del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), va advertir ahir als ministres: "El que falta aquí és voluntat política i un consens sincer sobre què s'ha de fer".

(AFP)

Llegeix més:

Desplaçar-se cap amunt