Segons l'institut, a les tres ciutats hi ha un repartiment desigual de les conseqüències dels desastres ambientals, agreujats pel canvi climàtic.
PUBLICITAT
La població negra i de baixos ingressos és la majoria a les zones considerades de risc. En canvi, les ubicacions cartografiades on hi ha poc o cap risc estan habitades per persones blanques amb ingressos més elevats.
L'estudi demostra que l'absència de polítiques públiques afavoreix el manteniment del racisme ambiental, concepte utilitzat per referir-se al procés de discriminació que pateixen les poblacions perifèriques o les minories ètniques.
“Els impactes ambientals a les ciutats es produeixen socialment: no són només el resultat dels esdeveniments climàtics, sinó el resultat de la negligència dels poders públics”, diu Ana Sanches, investigadora de l'Institut Pólis.
PUBLICITAT
A Recife, per exemple, els investigadors van identificar 677 zones de risc d'esllavissades. La mitjana d'ingressos per llar a la regió no supera els 1,1 R$. Això representa menys de la meitat de la mitjana municipal. En aquests indrets, la població negra és del 68%, mentre que la taxa d'habitatge encapçalada per dones amb ingressos baixos és del 27%.
(Foto superior: Clauber Cleber Caetano/Agência Brasil/Reproducció)
(🚥): pot requerir registre i/o subscripció
