Divendres passat (26), van finalitzar dues setmanes de negociacions a les Nacions Unides i no es va arribar a cap acord per protegir la biodiversitat a alta mar.
PUBLICITAT
O Curto Notícies parlat amb Julia Schütz Veiga – membre de la representació brasilera a la conferència intergovernamental a l'ONU (BBNJ) – sobre els obstacles que van impedir la creació de l'acord internacional sobre la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat marina present a les zones internacionals.
“Els principals obstacles per a la celebració del BBNJ es basen en la manca d'homogeneïtzació dels conceptes bàsics de l'acord. Per exemple, els estats del nord global es neguen a acceptar la inclusió d'una definició de "informació de la seqüència digital' (o 'dades de la seqüència genètica'), així com una norma que permet l'accés i l'ús de la informació digital dels recursos genètics marins”.
“Obliden que el desenvolupament de la tecnologia marina actualment es basa en la informació digital. Com que la transferència de tecnologia marina s'identifica com un element transversal i indispensable per a la implementació del BBNJ, no hi ha manera d'avançar en les discussions sense que aquest accés quedi reflectit en l'acord”.
PUBLICITAT
Júlia va assenyalar que –només després de fortes pressions dels països en vies de desenvolupament– els Estats del Nord global (els més desenvolupats) van acceptar la inclusió d'una disposició a l'acord que pretén compartir els beneficis monetaris derivats de la comercialització de productes que contenen, en el seu composició, composició, recursos genètics marins de les àrees marines internacionals.
"No obstant això, la quantitat que ofereixen està molt per sota del que genera el mercat de la biotecnologia marina (els estudis de l'OCDE identifiquen xifres de milers de milions)".
"En resum, molt més que crear estàndards d'alt nivell per a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat marina, hem d'ajudar els estats en desenvolupament a implementar aquesta legislació, complint els seus deures i gaudint dels seus drets", va concloure.
PUBLICITAT
L'investigador va explicar les propostes del Brasil per a un futur acord, escolta aquí:
Júlia Schütz Veiga és estudiant de doctorat en Dret a NOVA School of Law (Portugal) i té un màster en Dret Marítim i Economia per la mateixa institució. També és especialista en Dret Internacional a la UFRGS (Brasil) i investigadora del Centre d'Estudis en Dret Marítim 'Vicente Marotta Rangel' de la Universitat de São Paulo (CEDMAR/USP).
(🚥): pot requerir registre i/o signatura
(🇬🇧): contingut en anglès
(*): el contingut en altres idiomes és traduït per Google Un traductor
PUBLICITAT
