L'estudi "Racisme ambiental i justícia socioambiental a les ciutats" –publicat el juliol d'enguany per l'Instituto Pólis– va fer un retrat de qui són les persones més exposades als esdeveniments, sovint catastròfics, provocats pel canvi climàtic a 3 ciutats brasileres: São Paulo (SP), Belém (PA) i Recife (PE).
PUBLICITAT
Segons la publicació, en entorns urbans, els efectes de la crisi ambiental es manifesten en a territorialment desigual, afectant de manera desproporcionada a les poblacions en funció del seu grau de vulnerabilitat.
Accions dirigides a persones vulnerables
Caldria dirigir accions d'ajuda a aquests col·lectius exposats –que són els més afectats per les catàstrofes ambientals, empitjorades pel canvi climàtic– i que també pateixen la manca de serveis bàsics (com ara el subministrament d'aigua o el sanejament).
Segons l'estudi, els patrons d'ingressos, el nivell d'educació, la raça/color de la pell, el gènere i el lloc de vida defineixen qui es veu més afectat. Fins al poblacions més amenaçades i que pateixen més les conseqüències de l'augment dels esdeveniments extrems, com les pluges intenses, Són persones negres de baixos ingressos que viuen a regions perifèriques, especialment mares que són "caps de família".
PUBLICITAT
"Un injustícia socioambiental, segons Robert Bullard (2004) i la Xarxa Brasilera de Justícia Ambiental (2001), es caracteritza quan el dany al medi ambient produeix impactes desiguals que carreguen de manera desproporcionada les persones de baixos ingressos, les poblacions marginades, les minories i els grups vulnerables", conceptualitza.
“Ja el racisme ambiental, segons Benjamin Chavis, és evident quan les conseqüències de la degradació ambiental es concentren als barris i territoris perifèrics, on viuen famílies més pobres i on hi ha una major concentració de negres, indígenes i quilombolas. També és en aquestes àrees on el pitjors nivells de contaminació de l'aire i l'aigua, així com una major incidència de riscos d'inundacions i esllavissades (per citar alguns exemples), exposant aquesta població vulnerable als perills de desastres naturals i pitjors condicions de salut. El concepte de racisme ambiental es complementa amb no presència de la població negra en l'elaboració de polítiques i en el lideratge dels moviments ecologistes, així com la discriminació en l'aplicació de les lleis als territoris racialitzats”, explica l'estudi.
Les dades exposades a la publicació indiquen que el 37% de la població de la ciutat de São Paulo és negra, A les zones amb risc d'esllavissades, aquesta xifra s'eleva fins al 55%. A Belém, on, segons dades del Cens Demogràfic (IBGE, 2010), el 64% de la població és negra, A les zones de risc aquesta taxa puja fins al 75%. I a Recife, on el 55% de la població és negra, en zones amb risc d'esllavissades aquesta quantitat augmenta fins al 68%, i a les zones amb risc d'inundació, el 59%.
PUBLICITAT
Les poblacions més vulnerables afectades per la degradació ambiental també són aquells històricament exclosos dels processos polítics i de presa de decisions. Alguna cosa a pensar durant aquest període electoral, oi? 🤔
Curto curació:
- Injustícia climàtica: l'escalfament global afecta les persones i les regions de manera desigual (Valor Econòmic)🚥
- Qui està més afectat per la crisi climàtica a les ciutats? (Greenpeace Brasil)
- Qui necessita justícia climàtica? (Gènere i Clima)
(🚥): pot requerir registre i/o signatura
(🇬🇧): contingut en anglès
(*): el contingut en altres idiomes és traduït per Google Un traductor
