STF reprèn el judici sobre el termini de les terres indígenes

L'última fase del judici sobre l'adopció o no de l'anomenat "marc temporal" de demarcació de terres indígenes es reprendrà aquest dimecres (7), al Tribunal Suprem Federal. El judici es va aturar l'any 2021 a petició del ministre Alexandre de Moraes, i aquest any va tornar als jutjats, enmig de la polèmica per l'aprovació de la norma a la Cambra, fa una setmana. La demarcació de centenars de terres ancestrals és considerada pels ecologistes com una barrera contra la desforestació.

Però quin és el període de temps?

És una norma que delimita els territoris indígenes només per a les comunitats que acreditin que ja vivien en un lloc determinat quan es va promulgar la Constitució Federal (1988).

PUBLICITAT

A la pràctica, el projecte de llei que formalitza el termini (PL 490) –elaborat l'any 2007– intenta treure a l'Executiu, mitjançant canvis en la legislació vigent, el ple dret a decidir sobre les demarcacions de terres, donant espai als parlamentaris per legislar sobre la matèria, i així “garantir l'harmonia constitucional” en temes que impliquen les demarcacions de terres indígenes.

Què es parla exactament al Tribunal Suprem?

Concretament, el STF debat el cas del territori d'Ibirama-Laklano, a Santa Catarina (sud), que l'any 2009 va perdre la seva condició de terra indígena després d'una decisió de primera instància al·legant que les comunitats no hi vivien l'any 1988.

La decisió del Tribunal Suprem sobre la qüestió també s'aplicarà a totes les actuacions –més de 80 casos de disputes de terres– que es trobin en altres instàncies de Justícia. És a dir, el que defineix el STF tindrà repercussions arreu del país i podria representar una gran pèrdua (si s'accepta el termini) per als pobles indígenes.

PUBLICITAT

A l'abril, el president Lula va aprovar sis noves reserves indígenes, la primera en cinc anys, ja que el govern de Jair Bolsonaro va complir el promess de no demarcar “ni un centímetre més” de terreny durant el seu mandat.

I com és la votació al Tribunal Suprem?

La puntuació està empatada a 1 a 1. El ponent del cas, el ministre Edson Fachin, ja s'ha manifestat en contra de la mesura, ja que entén que l'article 231 de la Constitució reconeix el dret de permanència d'aquests pobles originaris independentment de la data de que ocupaven la terra.

El ministre Nunes Marques, al seu torn, ha votat a favor de la tesi, argumentant que "els interessos dels indígenes no passen per sobre dels interessos de la defensa nacional".

PUBLICITAT

El projecte temporal és inconstitucional?

Aquesta és precisament la discussió que es fa al voltant del tema i per això va acabar al tribunal suprem del país.

En una entrevista al web Congresso em Foco, el jurista i exministre de STF, Ayres Britto, considera el projecte inconstitucional, ja que la demarcació és una qüestió exclusiva de la Constitució i és un dret bàsic dels pobles indígenes.

Britto va ser ponent d'un judici també famós, al territori de Raposa Terra do Sol, a Roraima, l'any 2009. Allà va començar el concepte d'un marc temporal, tot i que el ministre va votar a favor del manteniment de la reserva indígena.

PUBLICITAT

 "La tesi temporal no es va incloure en el meu vot original. Ho va treure a la llum en una votació el ministre Carlos Alberto Direito. Com que la votació va ser derrotada, vaig haver d'incloure el termini a la sentència”, diu l'exministre.

Britto va explicar, a més, que va registrar les seves reserves sobre la tesi temporal en aquell moment.

“Vaig considerar que cal destacar les situacions en què les comunitats indígenes, el 5 d'octubre de 1988, podrien no estar ocupant aquells terrenys per motius d'expulsió, expulsió, violència. En aquests casos, el seu dret a la demarcació hauria de persistir”, ha recordat.

PUBLICITAT

Llegiu també:

* El text d'aquest article ha estat generat parcialment per eines d'intel·ligència artificial, models de llenguatge d'última generació que ajuden a la preparació, revisió, traducció i resum de textos. Les entrades de text les va crear Curto Les notícies i les respostes d'eines d'IA es van utilitzar per millorar el contingut final.
És important destacar que les eines d'IA són només eines i la responsabilitat final del contingut publicat recau en el Curto Notícies. Amb un ús responsable i ètic d'aquestes eines, el nostre objectiu és ampliar les possibilitats de comunicació i democratitzar l'accés a la informació de qualitat.
🤖

Desplaçar-se cap amunt