Crèdits d'imatge: Reproducció/Instagram

Un comiat més sostenible? Més informació sobre el compostatge humà

En algun moment de la vida tots ens preguntem què s'ha de fer amb el nostre cos després de la mort. L'elecció pot venir d'una creença o d'una tradició familiar, però ningú no ha tingut mai en compte l'impacte ambiental del mètode com a factor decisiu, oi? Així és. Des del 2019, als Estats Units, s'ha adoptat l'anomenat 'compostatge humà' com a forma de fer que els funerals siguin més sostenibles. Vols saber-ne més? Vine el Curto dir-te!

@curtonews Com funciona el compostatge humà? Això pot semblar una mica morbós, però té una base sostenible! O #CurtoNews ♬ so original - Curto Notícies

Com funciona?

També conegut com 'reducció orgànica natural', la pràctica consisteix a transformar les restes humanes en un sòl ric en nutrients, mitjançant l'acceleració natural.

PUBLICITAT

El mètode és molt senzill.

En primer lloc, el cos es col·loca dins d'un compartiment tancat amb materials biodegradables a l'interior, com ara fulles, trossos de fusta, palla i alfals. Es troba en aquest emplaçament, amb entrada d'aire, i està sotmès a temperatures elevades –superiors als 50º C– que permeten que microbis i bacteris realitzin el treball de descomposició amb més rapidesa. Aquest procés, que dura aproximadament un mes, dóna com a resultat la formació de matèria orgànica rica en nutrients.

Després, el material es deixa assecar durant unes setmanes, abans de ser lliurat a la família. Així, es pot utilitzar per plantar arbres i adobar jardins i parcs, per exemple.

Sense objectes

De manera que el reducció orgànica natural fet, no hi pot haver cap element potencialment nociu per a la natura: el cos ha d'estar sense roba ni accessoris, i s'han de retirar objectes com implants, marcapassos i pròtesis. Així que no hi ha pertinences amb valor sentimental.

PUBLICITAT

Alternativa més sostenible

A compostatge promeser un mètode més sostenible en relació a altres maneres de disposar del cos.

La cremació, per exemple, contribueix a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, ja que requereix molt de combustible i provoca l'emissió de milions de tones de diòxid de carboni (CO2) a l'any.

Els cementiris i els enterraments tradicionals també suposen una amenaça per a la natura i la salut, ja que poden contaminar les aigües subterrànies i, per tant, transmetre malalties.

PUBLICITAT

A Torneu a compondre, una empresa nord-americana que ofereix el servei, afirma que el compostatge pot estalviar una tona de carboni en comparació amb una cremació o un enterrament tradicional.

Legalització

L'estat de Washington va ser el primer dels Estats Units a legalitzar la pràctica, el 2019, seguit de Colorado i Oregon, el 2021, i Vermont i Califòrnia, l'any passat. Més recentment, l'estat de Nova York es va unir a aquesta llista, després que la seva governadora, la demòcrata Kathy Hochul, signés la llei.

no Brasil, el 2019 es va proposar un projecte de llei que autoritzava l'adopció de la pràctica. Tanmateix, va ser retirat per l'autora, la diputada federal Renata Abreu (Pode-SP), quan encara s'estava tramitant a la Cambra.

PUBLICITAT

Raons socioculturals –principalment religioses– i econòmiques poden dificultar l'adopció del procés compostatge al Brasil. Als EUA, el servei costa uns 7 dòlars EUA. 😯

També hi ha qui questioni sobre la possibilitat de transmissió de malalties a través del material generat reducció orgànica natural.

I tu? Consideraria aquesta opció? 🤔

Curto curació:

Llegiu també:

(🇬🇧): contingut en anglès

(*): Contingut en altres idiomes traduït per Google Un traductor

(🚥): pot requerir registre i/o subscripció 

clica aquí i descarregar l'aplicació Curto Notícies per a Android.

PUBLICITAT

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies a través de Telegram i WhatsApp.

Rebre notícies i newsletters fer Curto Notícies per telegram e WhatsApp.

Desplaçar-se cap amunt